Vardar o la torre de Babel
En sentit geogràfic la paraula Vardar remet al riu que neix a l’antiga república iugoslava de Macedònia i desemboca al mar Egeu, a Grècia, després de recórrer 388 quilòmetres. En sentit esportiu, es tracta d’una societat esportiva amb diverses seccions. Una d’elles, la d’handbol, diumenge passat va aconseguir una fita única en aquell país: el Vardar es va proclamar campió d’Europa en la final four de Colònia després de derrotar el Barca a la semifinal i el PSG a la final. Un gol d’Ivan Cupic en l’últim segon va donar el triomf a l’equip macedoni per 24-23 i va provocar l’eufòria en el petit país, que amb prou feines supera els dos milions d’habitants.
El Vardar té la seu a Skopje, la capital del país, i per tant se l’ha de considerar un club macedoni, però en realitat és una torre de Babel que funciona amb capital rus i es fonamenta en el talent de jugadors de fins a set nacionalitats. El president i amo és el magnat rus Serguei Samsonenko, mentre que els jugadors es reparteixen entre Espanya (4), Rússia (3), Sèrbia (3), Croàcia (3), Macedònia mateix (3), Montenegro (Borozan) i fins i tot el Brasil (Rogério Moraes). L’entrenador és espanyol, Raúl González, que també exerceix de seleccionador de Macedònia, igual que el seu ajudant David Davis, natural de Santa Maria de Palautordera. Entre tots dos tècnics i els quatre espanyols que hi ha a la pista (el porter Arpad Sterbik, MVP de la final four, Joan Cañellas, Jorge Maqueda i Alex Dujshebaev) està més que justificat el sobrenom de Spanish Vardar de l’equip. Un exbarcelonista, el llegendari Vujdanin Vujovic, també té alguna cosa a veure amb l’èxit del Vardar. Fa uns anys el va entrenar i va posar el seu gran coneixement del joc en els fonaments d’aquest Vardar campió.
Tant en el passat, mentre Macedònia va formar part de l’antiga Iugoslàvia, com a partir del 1991 com a país independent, els millors esportistes macedonis destacaven molt més per la seva actuació individual que no pas pels èxits col·lectius. En el futbol Darko Pancev i Ilia Najdoski (ex del Valladolid) formaven part de l’Estrella Roja que va aixecar la Copa d’Europa el 1991. De fet, aquella temporada Pancev va ser Bota d’Or amb 34 gols. Però n’hi ha més: Kiril Dojcinovski, Dragi Kanatlarovski, els germans Bosko i Milko Djurovski, Nikica Klincarski, Toni Savevski o Boban Babunski, que va militar al Lleida entre 1994 i 1996, mentre que un dels seus fills ha portat la samarreta del Barcelona B.
En bàsquet Blagoja Georgievski va ser membre de la selecció iugoslava als Jocs Olímpics de Munic’72 i Mont-real’76 (plata), en voleibol Vladimir Bogoevski va ser internacional i va jugar a Tarragona, el boxejador Ace Rusevski guanyava medalles en Europeus... però a nivell de clubs gairebé no hi havia èxits.
Un dels més grans el va aconseguir la selecció de futbol sub-21 quan es va classificar per a l’Europeu que comença d’aquí uns dies a Polònia. Macedònia és al grup B, amb Espanya, Portugal i la veïna Sèrbia. Una de les estrelles de l’equip és precisament l’esmentat David Babunski. Macedònia va avantatjar en la classificació França, Islàndia, Ucraïna i Irlanda del Nord.
Oficialment, per la dura oposició grega al fet que s’utilitzés només el nom de Macedònia, el nom oficial és Antiga República Iugoslava de Macedònia (abreujat ARIM en català, Fyrom en anglès). I és que els grecs anomenen Macedònia el nord del seu país i no estaven d’acord que els veïns fessin servir aquest terme. A Grècia també estan ben empipats perquè les autoritats d’ARIM han batejat amb el nom d’Alexandre el Gran l’aeroport de Skopje. Els grecs consideren que es tracta d’un “segrest” perquè Alexandre el Gran, conegut també com Alexandre Macedoni, va ser grec.
Sigui com sigui, el Vardar des de diumenge passat no és només el riu que travessa Skopje. El club d’handbol que porta el mateix nom és la sensació europea després que un grup de jugadors i tècnics han fet història posant el petit país al lloc reservat només als grans, potents i rics. El Vardar no és, ni de bon tros, pobre, però a Colònia hi va arribar com a tapat i en va tornar com a campió. Quatre dels seus jugadors van entrar a formar part del millor set del torneig: el porter Arpad Sterbik, Alex Dujshebaev, Timur Dibirov i Ivan Cupic, autor del gol del triomf en l’últim moment. Històric.
Amb jugadors de set països diferents, se’l coneix com l’Spanish Vardar perquè quatre de les seves estrelles i els dos tècnics són espanyols