“El meu professor d’anglès és un dels terroristes de Londres”
Khuram Butt exhibia el seu fervor religiós davant dels alumnes
Potser molta gent ha passat algun estiu a Londres barallant-se amb l’anglès però pocs poden dir que han tingut de professor un terrorista gihadista.
“Mare meva! Però si aquest ens va fer classes!”. Carlos López, barceloní de 48 anys, tenia davant, a la pantalla del mòbil, la foto dels tres autors de l’atemptat de Borough Market. L’hi havia enviat una madrilenya que va conèixer l’estiu passat en una acadèmia d’anglès a Londres i que no veia des d’aleshores. “Mira el de l’esquerra”, deia el missatge.
El Carlos el va reconèixer de seguida: el de l’esquerra era aquell noi “raret”, professor en pràctiques, amb la seva frondosa barba i vestit amb la roba tradicional pakistanesa, que parlava tant de l’islam i tan poc d’ell mateix. Quan va veure el nom no en va tenir cap dubte: Khuram Shazad Butt, 27 anys. Era ell.
També ho recorda perfectava, ment Oswendy Cabello, veneçolana de 38 anys resident a Barcelona, que va coincidir amb el Carlos a l’acadèmia Active Learning School el juliol de l’any passat. Ubicada al cèntric barri londinenc d’Earls Court, es tracta d’una mena d’acadèmia low cost, amb preus imbatibles (menys de 50 euros el mes) gràcies que la majoria de classes les imparteixen professors en pràctiques que s’estan treient el títol, i que també paguen per la seva formació.
Un currículum de Butt penjat a internet ho corrobora: l’agost del 2016 va obtenir el diploma de professor d’anglès per a estrangers, després de fer classes al Carlos i a l’Oswendy. En una trucada al telèfon que apareix a Google de l’Active Learning School, van assegurar a aquest diari que l’acadèmia havia estat adquirida per una altra empresa –el nom de la qual no van donar– i que no estaven autoritzats a fer comentaris.
Khuram Butt era sens dubte un professor peculiar, segons es desprèn del relat dels seus alumnes. Tímid, fins i tot esquerp, es nega- per exemple, a participar en les activitats de diàleg, quan es dividien en grupets per intercanviar les típiques preguntes d’on vius?, què has estudiat?, tens família? “Es posava una mica agressiu en dir que ell no tenia per què parlar de la seva vida privada, que l’havien de respectar. Jo ho atribuïa a la seva religió...”, recorda l’Oswendy.
Semblava poc motivat, coincideixen tots, i aviat els va quedar clar que de gramàtica en sabia més aviat poc. “Es posava molt nerviós si li feies alguna pregunta que no podia respondre. Així que moltes vegades feia veure que no t’havia sentit”, explica una alumna que no vol donar el seu nom perquè té la por al cos. Totes dues coincideixen que el Khuram es mostrava molt més malcarat amb les noies. “Només es dirigia als homes, a les dones ni ens mirava, com si li molestés que fóssim allà i no a casa,” diuen.
A més del seu aspecte físic, el jove feia ostentació constant del seu fervor religiós. Va dir que resava cinc vegades al dia i al principi sortia a mitja classe per a l’oració però al cap d’uns dies –potser li van cridar l’atenció– ho va deixar de fer. Se’l podia veure resant al costat d’un altre company musulmà abans d’entrar a l’aula.
Una vegada va portar un article sobre un cas de racisme i violència policial perquè ho comentessin a classe. “Allò em va semblar bé, interessant. Però quan a la següent classe que va fer ens va fer repetir la paraula happiness (felicitat) sense parar ja em va semblar tot una mica més estrany. La veritat és que vaig pensar: ‘Pobre noi, li han menjat el cap amb la religió. Poc futur té com a professor d’anglès’”, explica una alumna.
El Carlos, l’Oswendy i la resta del grup porten dies amb el Whatsapp que treu fum, recordant cada detall del seu professor terrorista. “Fa feredat pensar-ho: i si hagués decidit matar-nos tots allà, a l’acadèmia? Al cap i a la fi, els que érem allà no som tan diferents dels que ha mort al final –reflexiona l’Oswendy–. És només una elucubració, esclar, però ara em pregunto si realment volia ser professor o només volia aquell títol per semblar un jove normal i passar desapercebut...”.
“Fa feredat pensar-ho: i si hagués decidit matar-nos a tots allà, a l’acadèmia?”, diu una alumna barcelonina No participava en les activitats de grup i es mostrava especialment malcarat amb les dones