El Barça debat si ha de ser menys auster per poder fitxar
Debat al club sobre la conveniència o no de relaxar el control de la despesa
La junta directiva actual, portadora de la bandera del rigor econòmic des que va arribar al club, podria plantejar-se corregir el seu llibre d’estil per emprendre la sèrie de costoses operacions econòmiques que apareixen al seu horitzó. La massa salarial de la plantilla, en si mateixa altíssima, experimentarà un nou augment amb la imminent renovació de Leo Messi, i a aquest increment hi haurà de sumar el cost dels tres fitxatges que segons l’opinió dels serveis tècnics del club caldrà fer per estar a l’altura de la competència. A tot aquest considerable import cal afegir-hi les amortitzacions d’operacions anteriors, no totes exitoses, com s’ha pogut comprovar en la temporada que tot just s’ha acabat.
La comissió econòmica del club, òrgan col·legiat de caràcter consultiu format per socis del club de provat prestigi en la gestió econòmica (presidida per Carles Tusquets i formada per Antoni Esteve Cruella, Joan Lluís Garcia i Josep Maria Xercavins), va ser la primera de reflexionar sobre els desafiaments d’índole econòmic que s’entreveuen en el futur immediat del club. De fet, aquesta comissió, atenent els paràmetres fixats per la modificació estatutària impulsada per la directiva de Sandro Rosell l’any 2013, plantejava fa poques setmanes la necessitat que el club fos prudent en els fitxatges d’ara endavant i parés més atenció al planter com a solucions per contenir la despesa. L’alternativa hauria de ser plantejar-se l’ampliació de la ràtio. És a dir, la comissió econòmica, com a reflexió i mai com a recomanació, exposava la dificultat d’afrontar a partir de la pròxima temporada segons quins desemborsaments sense incomplir els paràmetres d’austeritat fixats als estatuts, oferint com a sortida la contenció o l’ampliació de la ràtio. Cal recordar en aquest punt que el deute net del club (271,4 milions d’euros en l’exercici 2015-2016) no pot superar l’ebitda (benefici abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions) multiplicat per dos, una condició el compliment de la qual podria estar en perill la pròxima temporada. Per maniobrar amb més marge, a la directiva li quedaria ampliar la ràtio modificant altre cop els estatuts, possibilitat ja avançada per Mundo Deportivo, en una intervenció que només seria efectiva amb una votació i aprovació prèvia de l’assemblea de compromissaris. Normalment aquesta assemblea se celebra al mes d’octubre o novembre. Els qui defensen que només relaxant el control de la despesa el Barça podrà competir en igualtat de condicions amb els grans clubs europeus solen recordar l’episodi de la temporada 2015-2016, quan se li va negar a Luis Enrique la possibilitat d’adquirir Nolito al mercat d’hivern precisament per no incomplir els estatuts. Fer-ho durant dues temporades consecutives suposa el cessament immediat de la directiva que contravé la normativa.
La directiva actual, que manté vacant la vicepresidència econòmica des de la dimissió de Susana Monje, ha celebrat aquesta temporada dos èxits des del punt de vista econòmic, el patrocini de Rakuten i l’ampliació i millora substancial del seu contracte amb Nike. Caldrà veure si les dues circumstàncies, sumades al que el Barça ingressa pels drets de televisió i a altres fonts de riquesa (per exemple, la venda de jugadors com Arda Turan, Mathieu o Munir, entre d’altres), aconsegueixen compensar i equilibrar els comptes que venen.
També caldrà parar atenció a l’evolució de l’Espai Barça, remodelació integral de l’estadi i els seus voltants aprovada per referèndum amb un cost que puja a 600 milions d’euros. Es va repetir per activa i per passiva que no s’iniciaran les obres que afecten el Camp Nou fins que el deute baixi als 200 milions. “No iniciarem cap projecte que impliqui una gran inversió sense tenir el deute en 200 milions. No posarem en risc el futur esportiu del club, ni vendrem un pam de patrimoni”, va dir el president Bartomeu el dia de la presentació del projecte. És oportú en aquest sentit recordar que el finançament de l’Espai Barça es dividia en tres: un terç procedent del naming rights (cognom publicitari del qual el club espera ara treure un pessic més gran respecte a la previsió inicial), un altre terç finançat a través de crèdit bancari i un tercer assumit per les arques del club sorgit d’un hipotètic superàvit en els pròxims exercicis, sens dubte el gran repte de la directiva actual.