Una comèdia d’embolic

JAMES Comey, en qualitat de cap de l’FBI, va escriure una carta a Donald Trump en què li deia que sempre podria comptar amb la seva honestedat, però al cap de pocs dies va ser destituït pel president dels Estats Units. Pot ser que Trump no entengués per honestedat el mateix que Comey. O que el que volia era que no fos tan honest. En qualsevol cas, de ben poc li va valer que la seva investigació sobre l’escàndol dels correus electrònics de Hillary Clinton li servís amb safata la victòria electoral del candidat republicà poc abans de les eleccions. El president dels Estats Units dispara les seves decisions a boca de canó, tot i que no sempre fa blanc. És més, sovint es fereix al peu. Aquesta vegada va arruïnar la brillant carrera d’aquest advocat que ha estat fiscal general adjunt dels Estats Units amb George W. Bush, abans que Barack Obama el nomenés màxim responsable de l’FBI. El motiu? Que no tanqués la investigació del Russiagate, que persegueix com la seva ombra a Trump, que comença a témer per la presidència.

A l’últim capítol d’aquesta comèdia d’embolic en què viu el mandatari de la Casa Blanca, Comey ha comparegut davant del comitè d’Intel·ligència del Senat per posar-lo en dificultats serioses. L’exdirector de l’FBI va explicar que Trump li va demanar que deixés d’investigar l’exassessor de Seguretat Nacional pels seus contactes amb diplomàtics russos. Les seves instruccions li van resultar pertorbadores i preocupants, però no va voler qualificar-les d’obstrucció a la justícia, perquè això li correspon al fiscal especial del cas. Si decideix acusar-lo per aquest motiu, l’equip de Trump podrà dir en veu alta: “Washington, tenim un problema”.

L’equip de campanya de Trump acumula un total de 18 contactes no revelats amb el Kremlin i amb funcionaris russos. El president denuncia una caça de bruixes. Com tants acusats, pretén canviar el seu paper de culpable pel de víctima. I això no hi ha qui s’ho empassi.