Jaume Padrós
PRES. COL·LEGI METGES BARCELONA Un centenar de metges de primària han participat en l’elaboració de 40 propostes concretes, avalades pel Col·legi de Metges barceloní, que els responsables sanitaris podrien adoptar ja per canviar la situació crítica dels ambulatoris.
El Col·legi de Metges de Barcelona reclama solucions reals i concretes en un document sobre la situació crítica de l’atenció primària a Catalunya. Per exemple, demana que els metges de família puguin incidir en les llistes d’espera: “Som els que sabem si és molt urgent que una persona en concret s’operi de cataractes perquè té risc de caiguda o perquè viu sola, i també si necessita un centre quan surti de l’hospital perquè no té ningú que la cuidi a casa”, explica Jaume Sellarès, vicepresident del col·legi professional.
Un centenar de metges de primària han participat en l’elaboració de les 40 propostes concretes que els responsables sanitaris podrien adoptar immediatament. “Moltes no costen ni un duro; no s’ha d’esperar a futurs pressupostos” per canviar la crítica situació actual.
Els metges de l’atenció primària estan una mica farts que els diguin que són la clau del sistema públic i de l’atenció a la cronicitat creixent que marca la sanitat pública, mentre que el que passa als seus centres es tradueix en menys pressupost –un 20% de reducció durant la crisi i, quan la Generalitat en conjunt puja un 7%, Salut només augmenta un 4%, i la primària, un 0,7%–. També es queixen que s’anunciïn reformes –“Una bona notícia”, reconeix el document– en què no hi ha realment res concret, amb terminis i diners. Només promeses en funció de la disponibilitat pressupostària futura
Les propostes es dirigeixen sobretot a canviar el model organitzatiu i una llarga llista de normes anacròniques que els suposa no poder ordenar la prioritat en les llistes d’espera en funció de totes les circumstàncies personals del pacient; no poder organitzar la seva agenda i la seva feina en funció del seu grup de pacients en concret; no poder elegir a quin hospital convé més enviar una persona que, per exemple, no té ningú que la pugui portar amb cotxe a fer les proves; no poder receptar bolquers per a la incontinència sense passar abans per un altre tràmit de visat; no poder coordinar l’atenció de serveis com el Pades per organitzar l’atenció als seus pacients terminals; no poder buscar altres solucions quan el centre de referència adjudicat triga més de sis mesos en l’ecografia demanada...
“Volem una veritable autonomia de gestió, i això és qüestió de decidir-ho. I volem que es corregeixi tota la contractació precària de professionals que es va denunciar al Parlament”, assegura Jaume Sellarès.