Units contra el frau
El nou organisme podrà investigar delictes amb fons europeus o l’IVA
La primera fiscalia europea contra el frau s’ha posat en marxa després de quatre anys de negociacions, amb el suport de vint membres comunitaris i poders per investigar i denunciar les causes que afectin el pressupost de la UE.
Tots junts quan sigui possible, per grups més petits quan calgui. És el que sempre ha fet la Unió Europea quan ha volgut obrir noves àrees de cooperació (euro, fronteres, asil...). No tothom hi estava d’acord i és la solució a la qual s’ha arribat finalment per crear una fiscalia europea especialitzada en la lluita contra el frau.
Els ministres de Justícia de vint països –entre ells Espanya, Alemanya, França i Itàlia– van acordar ahir a Luxemburg la creació d’aquest nou organisme mitjançant la posada en marxa d’una cooperació reforçada. La fórmula, prevista als tractats, permet esquivar els vetos nacionals quan hi ha un mínim de nou estats membres que sí que estan disposats a adoptar una decisió. El Regne Unit, Holanda, Suècia, Dinamarca, Irlanda, Polònia, Hongria i Malta han decidit no participar-hi.
La nova fiscalia europea entrarà en funcionament el 2020 o el 2021. Per primera vegada, la Unió Europea tindrà poders per investigar directament i denunciar davant la justícia causes penals que afectin el pressupost de la UE. Perseguiran tant delictes de corrupció i frau en l’ús de fons comunitaris (el 2015 hi va haver més de 600 milions d’euros afectats) com casos de frau transfronterer en el pagament de l’IVA, un clàssic que cada any costa a les arques públiques uns 50.000 milions d’euros, segons la Comissió. “Avui és un bon dia per als contribuents europeus”, va celebrar la comissària europea de Justícia, Vera Jourova.
La fiscalia europea serà una institució independent i constarà d’una oficina central a Luxemburg –seu del Tribunal de Justícia de la Unió– en la qual cada Estat membre tindrà un representant i un nivell descentralitzat, amb fiscals delegats als estats membres, que podran compaginar aquestes funcions amb les nacionals. Aquesta estructura hauria de permetre mantenir un enfocament uniforme i un alt nivell de coordinació que faciliti les investigacions
La Unió demostra la voluntat d’avançar a diverses velocitats si és necessari per esquivar els vetos nacionals
transfrontereres, i alhora temps garantir l’accés al coneixement dels sistemes jurídics i mitjans d’investigació nacionals. Els acusats seran portats davant els tribunals dels estats membres.
La proposta original va ser presentada per la Comissió Europea el 2013, però va encallar ràpidament a causa de les fortes reticències de països que finalment s’han quedat fora. A principis d’any es va decidir que els qui així ho decidissin avançarien pel seu compte. Havien de ser setze països i finalment en seran vint. La porta està oberta als qui vulguin sumar-s’hi més endavant.
Les cooperacions reforçades són una de les possibles respostes de la Unió al Brexit i l’actual divisió entre l’Est i l’Oest per avançar en la integració. La decisió d’ahir demostra la voluntat europea d’avançar per aquesta via, que es considera no obstant això poc àgil. Fins ara, només s’ha fet servir amb èxit per a mesures molt concretes com les lleis de divorci o la creació d’una patent europea (sense Espanya). En el terreny de la fiscalitat la seva aplicació s’ha demostrat més complicada. La proposta per crear una taxa sobre les transaccions financeres no ha fet més que perdre socis potencials des que es va plantejar el 2012 i encara no ha estat adoptada.