Els tipus no baixaran
Draghi canvia el to del discurs davant la recuperació de l’eurozona
El president del BCE, Mario Draghi, ha confirmat que els tipus d’interès (actualment al 0%) no baixaran, una discreta advertència del canvi de cicle econòmic que ve.
Com diu la cançó de moda d’aquest estiu, “despacito, poquito a poquito”, el Banc Central Europeu (BCE) va llançant senyals tímids d’un futur, i ara per ara llunyà, canvi de política monetària. Sobre el paper, ahir l’institut que presideix Mario Draghi no va adoptar decisions de pes. El preu barat dels diners i la compra massiva de bons continuen igual que abans. “I sense veus dissidents” al si del BCE, va reconèixer l’italià, que va confirmar que “la normalització monetària no va ser ni tan sols objecte de discussió”.
No obstant això, va eliminar del text l’anterior referència a la possibilitat que els tipus d’interès puguin arribar a ser “més baixos que els actuals” en el cas que fos necessari estimular l’economia. Traducció: no hi haurà més retallades. I això que el tipus general està a zero i el que grava els dipòsits dels bancs és fins i tot negatiu (-0,4%). És una minúcia, però que en paraules de Mario Draghi significa el reconeixement que “els riscos de deflació han desaparegut”.
En efecte, el BCE va presentar les dades que confirmen la recuperació econòmica que experimenta l’eurozona. El primer trimestre el PIB va pujar un 0,6% (una dècima més), el ritme més alt des del 2011. L’any pot acabar amb una alça de l’1,9%. “Els riscos per al creixement econòmic estan “àmpliament equilibrats”, va dir el BCE.
Tot i això, el problema és que aquest repunt no està creant prou inflació. Ni, almenys, aquella “convergència duradora i autosostinguda cap a taxes d’inflació de prop o just per sota del 2%”, d’acord amb el que marquen els estatuts del banc.
De fet, les previsions facilitades ahir pel BCE van traslladar el missatge invers: l’any que ve la taxa d’inflació serà fins i tot més baixa que els pronòstics anteriors. Un 1,5% aquest any i un 1,3% per al 2018, quatre dècimes menys. El motiu, a més del descens del preu dels aliments i de les matèries primeres, és que la creació d’ocupació
Les previsions apunten a una taxa d’inflació encara més baixa el 2018, de l’1,3%
(superior fins i tot a la dels EUA), que està sostenint la demanda interna, es veu ofuscada per la temporalitat. Això impedeix, segons el BCE, que la recuperació econòmica arribi finalment als preus i, sobretot, als salaris.
I cal afegir-hi la crònica manca de reformes estructurals i de polítiques fiscals expansives per part dels estats membres. “La Unió Europea és fràgil, perquè és incompleta”, va reconèixer Draghi a l’exigir més coordinació i en reclamar la unió bancària.
Tot això fa pensar que el quantitative easing (QE, compra de deute públic a un ritme de 60.000 milions mensuals) encara durarà temps.
“El pronòstic de la inflació de l’1,3% el 2017 –molt per sota de la meta del 2%– planteja la qüestió de si el BCE se sentirà còmode avançant en la reducció de les compres de deute a partir del gener del 2018, com espera el mercat. Doncs existeix la possibilitat de que el procés sigui més prolongat de l’esperat. La sortida no serà fàcil”, va comentar ahir l’economista global de Fidelity, Anna Stupnytska.
“Hem de ser pacients en esperar l’augment dels preus i persistents en acompanyar el creixement”, va resumir Draghi. Li va faltar afegir: a poc a poc.