Majoria devastadora per al ‘Cap’
La recomposició política a França propiciada per Emmanuel Macron podria deixar sense representació mig país
Amb una base social i territorial molt marcada, s’espera una marea de fins a 400 diputats sobre 577
La recomposició política operada a França per Emmanuel Macron i les forces que li donen suport està sent tan exitosa que, ajudada per l’abstenció i el sistema electoral majoritari, amenaça amb deixar fora de les institucions mig país, precisament el país dels de baix, els sectors populars.
Els últims sondejos anuncien una devastadora majoria per a l’improvisat moviment del jove president, La República en Marxa (REM), de fins a 400 diputats sobre els 577 que té l’Assemblea Nacional en les eleccions legislatives, la primera volta de les quals es disputa diumenge.
Alguns en el Govern parlen fins i tot d’una “victòria excessiva” i els comentaristes de la televisió, en general molt ben disposats cap al nou inquilí de l’Elisi, es fan preguntes sobre la hipòtesi d’un president autoritari i sense contrapesos, a qui els col·laboradors es refereixen com el Cap.
Aquestes eleccions, en què la segona i definitiva volta es disputarà el 18 de juny, es van plantejar com una mena de “tercera volta” d’unes de presidencials molt renyides entre quatre blocs semblants, que van donar la victòria a Macron gràcies al desprestigi del candidat de la dreta, inicial favorit, François Fillon, i al vot útil davant l’espantall ultra de Marine Le Pen.
Macron va trencar l’escenari polític tradicional, basat en l’alternança entre dos partits institucionals, d’esquerra i de dreta, amb un consens socioeconòmic i europeista bàsic comú. El nou experiment ha unificat aquella oferta, no en una coalició sinó en una espècie de Partit Neoliberal Unificat sense possible alternança dins d’aquell consens. Una derrota electoral aclaparadora de la majoria social, de la França de baix, descontenta i sobiranista, podria deixar els sectors populars literalment al carrer. Si es compleixen els pronòstics de grups parlamentaris raquítics de deu, quinze o vint diputats per al Front Nacional, la França Insubmisa i altres partits que representen diverses disconformitats, milions de ciutadans quedaran sense representació davant un president i un Govern omnipotents, determinats a forçar una vegada per sempre la impopular agenda sociolaboral europea a França.
Amb els mitjans de comunicació a favor seu, en les últimes tres setmanes hi ha hagut poca notícia més enllà del ditirambe i la llagoteria als candidats del moviment presidencial. Tot i això, el president i els seus ministres han acumulat una notable sèrie de ficades de pota, escàndols i sucoses declaracions que en altres circumstàncies li haurien fet mal. L’1 de juny Macron va ironitzar sobre les pasteres en les quals viatgen emigrants de les Comores a Mayotte, un territori francès de l’Índic, amb un balanç de 9.000 morts en vint anys. Dos ministres del seu govern estan sent investigats per presumptes irregularitats. El seu principal soci, el centrista Modem (amb 3 ministres en el Govern) sembla haver estat finançat pels sous de nou col·laboradors ficticis del Parlament Europeu. L’actual ministra d’Igualtat va donar instruccions per eludir els controls de la seguretat social. Un candidat de REM va fer comentaris homòfobs, i un altre ministre, Gérald Darmanin, va enviar missatges amenaçadors a un diputat rival. El mateix Elisi va sorprendre amb la seva pretensió d’elegir els periodistes que acompanyen el president en els seus viatges. Res de tot això no ha perjudicat la posició de Macron.