El PP recorre a l’obstruccionisme per protegir Cifuentes de la censura
Les contínues interrupcions obstaculitzen la moció de Podem a Madrid
El delfinat de Cristina Cifuentes mesurava ahir una bona part de la seva funció de possibilitat com a recanvi futur de l’actual direcció nacional del PP, i el saldo va ser una incògnita. Tampoc no va emergir la figura de la portaveu de Podem, Lorena Ruiz-Huerta, burocràtica en la seva exposició del programa i visiblement cansada en les seves intervencions del vespre, cosa que revelava que l’estratègia de desgast del PP durant la sessió havia tocat la resistència del grup morat.
El debat de la moció de censura impulsada per Podem a l’Assemblea de Madrid (derrotada pel vot negatiu de PP i Ciutadans i l’abstenció del PSOE), amb prou feines uns quants dies després que un informe de la UCO taqués les immaculades aspiracions de Cristina Cifuentes i que la seva atropellada intervenció en la comissió d’investigació li fes perdre pistonada com a patrona anticorrupció, semblava l’ocasió perquè la presidenta madrilenya es reivindiqués. Però va triar tapar-se i no intervenir. Ella, perquè els seus consellers i portaveu parlamentari van intervenir desenes de vegades, cosa que va afectar el desenvolupament del debat, que va ser confús, lleig i embolicat, malgrat les queixes de Podem i el PSOE.
L’heterodoxa estratègia articulada pel PP a l’Assemblea de Madrid, recorrent al filibusterisme per protegir Cristina Cifuentes, va ser eficaç en la mesura que va aconseguir fer realitat la seva pròpia profecia: el ple va ser un circ. Graciós i aspre, a estones. Els populars es van esforçar perquè la sessió no tingués la solemnitat que se suposa que ha de tenir una moció de censura, i que exigia el portaveu socialista, Ángel Gabilondo, clamant al desert. El PP va rebre per construir el seu llibret el suport de la presidenta de l’Assemblea, l’exalcaldessa de Pozuelo de Alarcón, Paloma Adrados, i la seva convenient interpretació del reglament parlamentari, que va permetre al Govern regional i al PP intervenir una vegada i una altra, contestant-se a si mateixos durant diverses hores.
Havia començat el secretari general de Podem a Madrid, Ramón Espinar, amb un discurs greu i sever sobre l’emergència del relleu –“Vostès són una màquina de denigrar les institucions”–, amb una pretensió d’altura que va durar el que va trigar el conseller de la presidència i número dos de Cifuentes, Ángel Garrido, a prendre la paraula i llançar la primera rastellera de sornegueries de conyac i escuradents sobre l’experiència, l’edat i la condició de la candidata postulada per Podem, Lorena Ruiz-Huerta, i de la portaveu parlamentària, Irene Montero, present a la tribuna de convidats al costat de Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero, Pablo Echenique i Íñigo Errejón, que observava des de les altures l’acre hàbitat parlamentari que l’espera si el 2019 fa el pas d’aspirar a la presidència de la regió de Madrid.
Davant la tenacitat de l’estratègia del PP, que a estones va encarnar amb una força increïble l’arquetip castís que els seus rivals li atribueixen, i amb unes rèpliques que van ocupar més de dos terços de les deu hores de plenari, els diputats de Podem Jacinto Morano i Ramón Espinar van provar d’oferir cobertura a la seva candidata, però no van evitar que l’estratègia del Govern ofegués les aspiracions de Ruiz-Huerta d’elevar un relat sobre un altre Madrid possible. “No hi pot haver un elefant enmig d’aquesta Assemblea i que no en parlem”, havia dit Espinar, amb referència a l’operació Lezo. Però va passar. L’elefant s’hi va estar hores veient volar ganivets.
El PSOE, per boca de José Manuel Franco, va subscriure les causes de la moció i “bona part del programa” de Podem, però va criticar la seva oportunitat. En tot cas, bon tracte entre els dos partits i invocacions a un futur d’acostaments. La barroeria d’alguns passatges –a les acusacions de corrupció i saqueig, el PP va contestar dient pederastes i narcotraficants als morats– va servir perquè Ignacio Aguado, portaveu de Ciutadans, els renyés a tots. La insubordinació final del PP, que va deixar Ruiz-Huerta parlant al buit en la seva última intervenció, va aclarir un dels dubtes que planejaven sobre la sessió: no va ser un assaig general de la moció de censura que es debatrà dimarts al Congrés, sinó més aviat el rústic i acalorat ple d’un ajuntament petit, remot i forassenyat.
La presidenta no va parlar però va desplegar tot el seu Govern, que va ofegar l’aspirant amb les seves intervencions