L’atenció primària, en crisi
EL Col·legi de Metges de Catalunya adverteix sobre la situació crítica de l’atenció primària, que considera molt propera al col·lapse, i urgeix la Generalitat a prendre decisions a fi de resoldre una qüestió que ha estat denunciada des de diversos sectors.
Els 369 centres d’atenció primària (CAP) que hi ha a Catalunya i els 15.000 professionals sanitaris que hi treballen atenen aproximadament 40 milions de visites a l’any, la qual cosa els converteix en un element fonamental del servei de salut, considerat un dels millors del nostre entorn. Tot i això, les conseqüències de la crisi i les retallades que hi ha hagut, que el Col·legi de Metges situa al voltant del 20%, han afectat les condicions de la feina a causa de “la reducció dràstica de les inversions i de les retribucions dels professionals sanitaris, així com per la pèrdua de llocs de treball” i la precarietat laboral dels nous incorporats, segons denuncia el comunicat d’aquest organisme col·legiat.
No és la primera vegada que s’adverteix sobre la qüestió, però sí que crida l’atenció el to utilitzat, que parla de “situació crítica”, tant per la greu falta de mitjans com per la poca capacitat de gestió dels professionals i els obstacles burocràtics, la qual cosa provoca “una desconfiança creixent entre professionals i Administració”. Encara que el comunicat aplaudeix l’aposta que fa el conseller Comín en l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària, critica tot i això la falta de concreció pressupostària i d’implantació d’aquest pla.
Aquesta crisi oberta ha de ser resolta immediatament, perquè el fet que els professionals sobre els quals se sustenta el sistema sanitari a Catalunya parlin de “situació insostenible” és, més que preocupant, alarmant. El que demanen els facultatius no és una utopia: bàsicament, que el pressupost de l’atenció primària passi de l’actual 16% al 20%; que es millori i augmenti l’atenció als pacients amb més professionals o més hores dels metges disposats a dedicar més temps; que es millorin les retribucions salarials i, finalment, que se simplifiquin les tasques burocràtiques que fan malbaratar temps i esforç innecessàriament.
Els metges demanen fets i no només bones intencions. No és tan sols una qüestió salarial, que també, sinó que demanen que se’ls tingui en compte en la solució dels problemes sanitaris, la qual cosa és de sentit comú. Fa temps que exposen aquest problema, però aquesta vegada el llenguatge que fan servir revela que la qüestió és més que urgent.