Ara no podries fer-ho, Marcello
Fa unes setmanes va haver-hi un incident a l’estació de l’AVE de Girona. El regidor del PP de Figueres, Diego Borrego, se’n va anar al lavabo, va entrar en uns dels vàters, es va abaixar els pantalons i es va asseure a la tassa. Mentre feia el fet, anava mirant el mòbil, com fa molta gent en aquesta situació.
Al cubicle del costat hi havia un altre home, fent exactament el mateix. De cop va veure, pel petit espai que hi ha entre vàter i vàter, una mà amb un mòbil. Indignat, va sortir de seguida que va poder, va buscar els vigilants i els va dir que un home l’havia estat gravant mentre ell feia les necessitats. Els vigilants el van acompanyar al lavabo, ell els va assenyalar l’home i els vigilants van cridar una patrulla dels Mossos, que va prendre nota de la denúncia.
La versió del senyor Borrego és que ell no enregistrava ningú. Era al vàter, defecant i fent gestions amb el mòbil. De cop li va caure de les mans, just en l’espai entre els dos cubicles. L’altre home va interpretar malament els seus gestos i va creure que l’havia estat gravant. El problema del senyor Borrego
Un dia, en un vàter públic, veurem com per damunt dels nostres caps vola un dron
és que la fama el precedeix. A començaments d’any va publicar un comentari al seu compte de Twitter que deia: “M’agradaria més veure com els Mossos us foten la porra pel cul, als independentistes, i a sobre us agrada”. Tal qual.
Enregistrar intimitats amb el mòbil cada cop és més démodé, tan démodé com la paraula démodé. Un dia serem en un vàter públic i veurem com per damunt dels nostres caps vola un dron. Això sí que és última tecnologia (però no per gaire temps). A mi ja me n’han passat un parell pel damunt, en zones rurals, i si tingués llicència de caça, els hauria fotut un tret i els hauria dut a l’escorxador perquè els espellessin i en fessin jarret de dron. Als Països Baixos ja fa més d’un any que la policia ensinistra àguiles per interceptar-los en ple vol. Però, si no tens un àguila a l’abast, ¿què fas? Dissabte passat un grup de noies que prenien el sol despullades a la coberta d’un llagut fondejat a Portocolom, a Felanitx, es va adonar que tenien un dron damunt seu que les anava enregistrant. A prop d’elles hi havia un iot de luxe on un grup d’homes miraven en una pantalla les imatges que gravava i se’n reien. Les noies els van fer gestos que deixessin de gravar, els homes van enretirar el dron quan van veure que les noies treien els telèfons mòbils, van girar cua i van amarrar el iot a Portocolom. Poc després va arribar la Guàrdia Civil, alertada per les trucades de les noies.
A la seqüència inicial de La dolce vita, un helicòpter que transporta, penjant, una enorme estàtua de Jesucrist vola per damunt de Roma i, en un moment determinat, fa voltes i voltes per damunt d’un terrat on tot de noies prenen el sol en biquini. El periodista que interpreta Marcello Mastroianni els fa gestos perquè li diguin els seus números de telèfon. I elles, picarones, riuen i amb la mà li diuen “Noo...”.