Cap presó és model

El últims presos ja han abandonat la Model. Els focus s’han apagat i les presons tornaran al silenci mediàtic de la normalitat. Hi ha un consens social sobre la necessitat que hi hagi presons, però ningú les vol al costat de casa. Es volen lluny, amagades, on ningú les vegi.

La Model és part de la història; hi van tancar el president Companys, Ferrer i Guàrdia hi va ser condemnat a mort, ens hi van assassinar Salvador Puig Antich i Txiki hi va passar la seva última nit. Però al llarg d’aquests 113 anys també hi han passat milers de presos dels que s’anomenen comuns o socials. Hi pot haver presos no polítics en un sistema basat en la desigualtat? Alguns tan coneguts com els anteriors, com el més popular de tots: Juan José Moreno Cuenca, el Vaquilla.

Per tots ells, pels uns i els altres, penso que la Model s’hauria de convertir en un espai de memòria col·lectiva. De la dictadura franquista i de la repressió de totes les èpoques. També un espai de cultura, en homenatge a tots els artistes que hi han passat. Des d’Helios Gómez, amb l’imprescindible restauració de la seva obra, la capella gitana, fins al sempre oblidat Ocaña. Un espai de cultura, d’art i, sobretot, de memòria. Un espai on s’expliqui que cap presó és model.

JORDI CAMPABADAL GRAUS

Barcelona