La necessitat de menjadors a l’ESO uneix pares i oenagés
Les entitats atenen les mancances dels alumnes més vulnerables
Les famílies de l’escola pública i les entitats socials demanen que es reobrin els menjadors escolars als instituts per atendre les necessitats nutricionals dels alumnes més vulnerables i perquè a les escoles de secundària es torni a oferir un servei educatiu integral. Aquesta petició, que ahir va remarcar la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), reforça el mandat del ple del Parlament, que fa una setmana va acordar que s’habilitin espais alimentaris per al curs 2017-2018. I va en la línia de les propostes de la reforma horària que estan elaborant els grups polítics.
La majoria dels instituts van tancar les cantines el 2012, quan el Govern d’Artur Mas va fixar la jornada contínua –de 8 h a 15 h– als centres d’educació secundària obligatòria (ESO). Des d’aleshores, les entitats municipals, des dels seus vessants socials, i les fundacions i oenagés estan atenent les necessitats dels alumnes més vulnerables.
“Imagini’s l’estigma per a un adolescent, un nen de primer d’ESO, per exemple, un nen de 12 anys, que sense menjador al centre, sense beca, sense recursos a casa, ha de dinar després de cada jornada lectiva en un menjador social”, va dir la diputada socialista Esther Niubó a la consellera Meritxell Ruiz al Parlament. Ensenyament, que està preparant el nou decret de menjadors i transport escolars que substituirà el que es va publicar fa 21 anys, respon que els alumnes amb necessitats econòmiques han d’estar atesos. En aquest sentit, la consellera va dir que són els serveis socials els que tenen competències per assegurar “el dret de les persones a viure dignament mitjançant la cobertura de les seves necessitats, com indica la llei de Serveis Socials”. I va recordar que la conselleria també ofereix beques menjador, unes cinc mil a secundària, una xifra que representa un 2% de l’alumnat. Tot i això, aquesta xifra contrasta amb el 13,5% dels alumnes menors de 12 anys que en reben a primària. Així mateix, el Govern afirma que, quan es va compactar la jornada a secundària, molts menjadors van deixar de tenir usuaris malgrat que oferien el servei.
Però la veritat és que alguns centres de primària obren els menjadors a alumnes de secundària de la zona i que entitats socials com la Fundació Pere Tarrés, la Creu Roja i Probitas, que atenen alumnes d’institut en zones desfavorides, estan reorientant els seus programes de primària a secundària perquè han detectat bosses d’adolescents en risc i desatesos. Menors que no dinen o amb unes dietes basades en arròs i pasta, i per tant baixes en proteïnes. En general, es coordinen amb els directors d’institut –majoritàriament d’alta
LA RESPONSABILITAT El Govern creu que els serveis socials han de resoldre la cobertura per a una vida digna
complexitat– que coneixen els alumnes i amb els serveis socials dels ajuntaments per detectar famílies vulnerables amb la idea d’evitar l’estigmatització. Val a dir que el Consorci de Barcelona, en què participen l’Ajuntament i Ensenyament, també ha posat en marxa un programa en 14 centres en zones desfavorides que ofereix servei de menjador i activitats extraescolars.
La Creu Roja ha recuperat la cantina d’onze instituts catalans, als quals proporciona un menú nutricionalment adequat i monitors per a tots els alumnes, molts dels quals es queden a fer activitats extraescolars. L’entitat, en alguns casos amb l’ajuda dels municipis, finança els alumnes que no poden pagar. “L’adolescència és un temps de creixement físic i personal”, explica Carlota Basols, responsable del programa d’inclusió social i pobresa de la Creu Roja: “Ja no és el dinar, sinó l’exposició en què queden els nens que amb 12 anys estan al carrer i que pot fer que avancin comportaments de risc com el consum de tòxics”. Els nens de la clau, com són coneguts els menors que es queden sols a casa llargs períodes de temps, incloent-hi els àpats, són, a més a més, molts més vul- nerables als trastorns alimentaris.
El 2014 Probitas va començar a actuar en un centre de l’Hospitalet de Llobregat. En col·laboració amb la direcció de l’institut, va contractar entitats educatives locals per atendre els nens fins a les cinc de la tarda oferint reforç escolar o activitats artístiques o esportives, propostes per les quals els joves es poden sentir atrets. Aquest curs el servei s’ha ampliat a set escoles, que van obrir els menjadors per atendre els alumnes de vint centres diferents.
“En aquests quatre anys d’experiència, les escoles ens diuen que s’ha reduït l’absentisme i l’abandonament, que hi ha més cohesió i que es relacionen millor, i les seves famílies estan més connectades amb els centres”, indica Marta Segú, directora de l’entitat, que destina 300.000 euros a finançar els menjadors i les activitats. Aquest any podrien augmentar el programa a deu centres que l’han sol·licitat expressament.
En aquest context, l’esborrany del decret de menjadors no ha agradat a les famílies i entitats socials perquè, malgrat que es tracta d’un document preliminar que, com afirma Jordi Miró, director general de Família, ha de ser revisat i consensuat amb la comunitat, està escrit des d’un punt de vista “administratiu”. “S’entén per servei de menjador escolar el dinar del migdia, així com l’atenció als usuaris i les actuacions educatives incloses en el projecte de menjador, en els períodes de temps lliure anterior i posterior al dinar”, diu textualment l’esborrany. “Plantejat així sembla que abordi un servei alimentari i de monitors, però no d’acompanyament educatiu”, afirma el director de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol. Falten, a
Les famílies de l’escola pública demanen dinars de franc per a alumnes de 0 a 16 anys
LES DEMANDES
La Pere Tarrés, Probitas i la Creu Roja alimenten menors en zones desfavorides
EL TERCER SECTOR
parer seu, aspectes importants, com que els menjadors han d’estar d’acord amb el projecte pedagògic del centre, la formació dels educadors, les ràtios, l’atenció a les necessitats especials...”. Segons l’opinió de la Fapac, que critica que el decret suprimirà de facto la gestió de les ampes als menjadors, es corre el risc que només grans companyies amb divisions de càtering puguin prestar serveis alimentaris amb personal sense experiència.
Jordi Miró considera que, al marge d’interessos legítims, el decret té dues línies vermelles: oferir seguretat jurídica a tots els operadors i la transparència. I confia a poder arribar a un acord abans del juliol, el mes en què està prevista la publicació.