Al centre obert Gavina: “Puc repetir?”

Entren en massa al menjador. Set joves que xerren sorollosament. Són les tres en punt de la tarda. La Cristina, l’educadora, els recorda que es no poden asseure a la taula sense haver-se rentat les mans. Són sis nois que s’arraïmen esveradament a un costat de la taula, mentre que l’única noia ja dina tranquil·lament a la capçalera oposada. Són els únics a la sala. Procedeixen de diversos instituts del Raval, on s’ubica l’espai educatiu per a nens i joves Centre Obert Joan Salvador Gavina, adherit a la Fundació Pere Tarrés, que atén una vintena de joves cada dia. “Els menjadors existeixen perquè hi ha famílies que no dinen”, explica Anna Puig, educadora social que està a punt d’atendre a una mare sense feina, desnonada, que cria sola els seus quatre fills en una pensió sense dret a cuina que li ha trobat l’ajuntament. El grup d’adolescents musulmans no ha vingut perquè estan de Ramadà i, malgrat que segueixen les classes escolars i s’examinen com els altres, no poden menjar ni beure fins al vespre. “Inicialment se’ns va dir que era un recurs temporal, fins que els serveis socials trobessin una solució per a aquestes famílies, però la veritat és que per a uns quants ja és el tercer any que venen diàriament a dinar i tots els nois continuaran el curs vinent”, explica l’educadora. No només el curs que ve: també utilitzaran els serveis una vegada tanquin els instituts. “És una qüestió nutricional; estan creixent i a casa seva no mengen proteïnes”. Cau l’amanida de patates i tonyina. “Puc repetir?”, pregunta en Damián. La nena Emely observa com discuteixen de futbol acaloradament, perquè aquí hi ha de tot: del Barça, del Reial Madrid i de l’Espanyol, així que ningú no escolta ningú. La Cristina posa ordre. “Parleu més fluix”, els diu. “No sabem si han derivat tots els joves que podríem atendre”, continua l’educadora, però el que sí que és veritat és que tots tenen raons per ser aquí”. Truita amb enciam i tomàquet. Enalteixen les qualitats d’un tal Juan Califa, que juga en un equip anglès però es talla els cabells al Raval. “Puc repetir?”, torna a preguntar el mateix jove de 14 anys. La diversitat de l’origen de les seves famílies és evident. El raïm. La crema que exploten per la pressió d’una manotada. “Us quedeu sense postres”. Passen 24 minuts de les tres. S’ha acabat el dinar. Recullen i surten disparats. Un dia més.