Els rectors volen que la selectivitat tingui més pes que el batxillerat

La UB i la UAB pugen entre les 200 millors universitats del rànquing QS

El president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), Segundo Píriz, defensa que per accedir a la universitat s’hauria de donar “més valor” a la nota de l’examen de selectivitat que a les notes del batxillerat. En la seva compareixença a la comissió d’Educació del Congrés, on es treballa per buscar un pacte d’Estat social i polític per l’educació, Píriz va contestar això –“Malgrat que això pugui ser una revolució”– quan alguns diputats li van plantejar com hauria de ser la prova d’accés a la universitat.

“Si creiem en la justícia, la vara de mesurar ha de ser la mateixa per a tothom, i la mateixa és que es doni més valor a la prova d’accés a la universitat” que a les notes de batxillerat, va assegurar Píriz. La prova per entrar a la universitat ha de ser “abans que res justa i objectiva, i s’ha de treballar en aquesta línia”.

La nova avaluació de batxillerat per a l’accés a la universitat (ABAU) que fixa la Lomce, com passava a la selectivitat o prova d’accés a la universitat (PAU), es considera superada amb una qualificació mitjana de 4 o més. I la nota final d’accés a la universitat ha de ser un 5 com a mínim. Pondera un 40% la qualificació de la prova i un 60% la nota final de batxillerat.

Segons Píriz, aquest curs hi ha hagut “un problema molt gros” amb l’ABAU, ja que els 300.000 alumnes que aquests dies s’hi estan presentant no sabien fins fa uns quants mesos com s’examinarien.

D’altra banda, el president de la CRUE va apuntar en la seva compareixença al Congrés que potser “seria més fàcil” arribar a un pacte universitari que al de l’educació de primaria i secundària. I va assenyalar davant els membres de la comissió la importància que el professor tingués almenys la mateixa consideració que un metge, per aconseguir així que estudiïn Magisteri els alumnes amb notes altes, que també haurien de passar unes pràctiques del tipus MIR.

Píriz va defensar una autonomia universitària que passi per poder tenir llibertat de contractació de docents i de selecció d’alumnes. També va demanar la reducció dels preus dels graus i els màsters i va rebutjar que hi hagués “massa universitats i massa universitaris”.

Aquest any el rànquing QS, que valora anualment la qualitat de les universitats del món, ha situat la de Barcelona i l’Autònoma de Barcelona en més bona posició al top 200, juntament amb l’Autònoma de Madrid. La llista de les millors, que lidera l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, ha situat la UB al lloc 156 (abans el 160). L’Autònoma de Madrid, la que ha millorat més, és al lloc 187 (abans al 210). I la UAB, al 195 (abans al 203). La millora es deu a la seva reputació entre els que contracten els graduats, per la manera com aquests centres preparen els estudiants per al competitiu mercat laboral.

Entre les universitats espanyoles situades entre les 300 primeres hi ha la Complutense de Madrid al 233 (239) i la Politècnica de Catalunya al 275 (abans al 321). Baixen la Carlos III de Madrid (del 280 al 281) i la Pompeu Fabra de Barcelona (del 283 al 296).

Segundo Píriz va demanar a la comissió d’Educació del Congrés la baixada de preus dels màsters