Un test genètic prediu quins pacients de càncer respondran a la immunoteràpia Canviarà el tractament per a persones que s’han quedat sense altres opcions

Un test genètic prediu quines persones amb càncer respondran als fàrmacs d’immunoteràpia, independentment de l’òrgan en què s’hagi originat la malaltia. Així ho demostra una investigació destinada a canviar els protocols d’atenció als pacients que no responen a altres tractaments.

Els resultats del treball, que es presenten aquesta setmana a l’edició electrònica de la revista Science, ja han portat l’Agència d’Aliments i Fàrmacs dels EUA (FDA) a aprovar per primera vegada un medicament contra el càncer segons el perfil genètic del tumor, i no segons els òrgans afectats.

Els autors de la investigació han comprovat els beneficis de la immunoteràpia en càncers de dotze òrgans diferents quan han seleccionat els pacients pel perfil molecular del tumor. Segons les seves estimacions, més d’un 5% dels càncers de fetge, d’estómac, d’úter o colorectals –entre molts d’altres– respondran a la teràpia.

Quan se sumen totes les persones que es beneficiarien del tractament, la xifra ascendeix a 60.000 casos anuals als Estats Units. Es tracta de pacients amb càncers avançats per als quals no queda cap altra opció terapèutica. A Espanya, amb una població que equival a un 15% de la dels EUA, la xifra es podria situar entorn dels 9.000 casos anuals –encara que l’epidemiologia del càncer no és igual als dos països–.

“És una investigació important que canviarà la pràctica clínica”, declara Antoni Ribas, ontenien còleg de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i pioner en l’ús de fàrmacs d’immunoteràpia, que no ha participat en l’estudi.

El treball s’ha basat en el pembrolizumab, un dels fàrmacs que faciliten que el sistema immunitari del cos humà ataqui les cèl·lules tumorals. Malgrat que aquests fàrmacs han resultat altament eficaços en alguns casos de melanoma metastàtic, així com en alguns altres tumors, els seus beneficis es restringeixen a una minoria de pacients. Això ha motivat la recerca de tests que permetin predir qui respondrà a la immunoteràpia.

“És més probable que un tumor respongui com més mutacions genètiques té”, explica Ribas. “Si hi ha més mutacions, és més probable que el sistema immunitari reconegui les cèl·lules tumorals com a cèl·lules que no són normals”.

Investigadors de l’hospital universitari Johns Hopkins, de Baltimore (EUA), van raonar que en aquells tumors que tinguin alterat el sistema de reparació de l’ADN s’hi acumularan més mutacions i, per tant, la immunoteràpia tindrà més opcions d’èxit.

El setembre del 2013 van iniciar un estudi amb 86 pacients que càncers de dotze tipus diferents, per als quals la teràpia amb pembrolizumab no està aprovada. Tots eren pacients amb càncers avançats que continuaven progressant després de rebre tractaments que havien deixat de ser eficaços. Els mecanismes de reparació de l’ADN estaven espatllats en els 86 casos.

Segons els resultats presentats a Science, un 21% dels participants a l’estudi estan aparentment curats i, després d’una mitjana de vuit mesos sense tractament, no han recaigut. En un altre 33% la malaltia ha remès i en un 23% s’ha estabilitzat. Aquests tres grups sumen un 77% de pacients en què la immunoteràpia ha aconseguit controlar la malaltia.

“Atès que els tests per mesurar la deficiència de la reparació de l’ADN ja estan àmpliament disponibles, aquests resultats establiran probablement un nou estàndard de tractament”, conclouen els investigadors, liderats per Luis A. Díaz. Arran dels resultats d’aquest estudi, la FDA va aprovar el 23 de maig l’ús de pembrolizumab per a qualsevol càncer amb deficiència de reparació de l’ADN independentment dels òrgans que afecti.

És eficaç en la minoria de tumors que tenen alterats els mecanismes de reparació de l’ADN