Del CSIC al ‘CSI’
Un dels macroprojectes abandonats per la crisi i que va costar 50 milions es reinventa
Ala fi sembla que s’ha trobat un destí per a una d’aquelles infraestructures faraòniques que es van construir durant els anys de bonança i que després van quedar abandonades per la crisi, tristos monuments en aquella Espanya de caviar i xampany que no era així. Es tracta de l’Institut de Medicina Molecular Príncep d’Astúries, un projecte del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), concebut el 2005 per ser un referent mundial (sí, mundial) en R+D+I, i que una dècada després no és res, tret d’un espectacular i modern edifici buit al campus de la Universitat d’Alcalá de Henares.
Després de sis anys en espera d’una sortida digna a aquest projecte, en què es van invertir la barbaritat de 50 milions d’euros, el CSIC està molt a prop de tancar un acord amb la Guàrdia Civil per ubicar-hi els seus laboratoris de Criminalística (d’ADN, Química, Informàtica, Electrònica, Identificació, Grans Catàstrofes, Balística i Grafística), on treballen els coneguts CSI. En l’operació també estan implicats l’Ajuntament d’Alcalá, la Comunitat de Madrid i la mateixa universitat. En definitiva, representants de les mateixes institucions que el 2008 van sortir somrients a la foto per haver posat la primera pedra del que havia de ser la crème de la crème de la investigació (en aquesta foto de família apareixien la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia; el president del CSIC, Rafael Rodrigo; el rector de la Universitat d’Alcalá, Virgilio Zapatero; el conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Juan José Güemes, i el primer tinent d’alcalde de la localitat madrilenya, Gustavo Severien. Cap d’ells no continua en el càrrec).
L’operació en què fa mesos que treballen suposaria l’arribada d’uns 400 agents i investigadors de la Guàrdia Civil, segons van informar a La Vanguardia fonts municipals que consideren que aquest impressionant edifici és idoni per a la investigació, sigui quina sigui, fins i tot la criminalística. El macrocomplex, que va ser planejat el 2005 sobre una parcel·la de 53.000 metres quadrats, havia d’acollir fins a 600 investigadors que treballarien en uns laboratoris moderns en l’àmbit de la comprensió de les malalties immunològiques, inflamatòries, tumorals i en l’envelliment humà.
Per què no s’ha reprès la idea d’acollir-hi altres instituts d’investigació? La resposta la va donar a aquest diari el president del CSIC, Emilio Lora-Tamayo, el desembre del 2015: “No podem ocupar-lo perquè no vam tenir els recursos per a això”, va explicar amb resignació. I la situació no ha canviat des d’aleshores. Fa anys que els pressupostos generals de l’Estat deixen clar que la investigació no és una prioritat per a aquest país, per molt que des de tots els fòrums s’insisteixi una vegada i una altra que sense investigació no hi ha desenvolupament.
En aquest temps no s’han deixat de buscar solucions, com ara la de llogar a companyies farmacèutiques les instal·lacions (o una part), i fins i tot es va oferir al Govern perquè valorés la possibilitat de proposar aquest espai per allotjar-hi l’Agència Europea del Medicament. El Ministeri de Sanitat, dirigit per Dolors Montserrat, va escollir Barcelona com la ciutat idònia per situar aquesta agència (actualment a Londres), però els de Defensa i Interior van proposar Alcalá de Henares per traslladar els laboratoris de criminalística. Aranjuez també volia acollir els CSI de la Guàrdia Civil, però, com indiquen fonts municipals d’aquesta localitat, el cost del trasllat a un edifici ja aixecat és més reduït.
El que havia de ser un centre de Medicina Molecular acollirà el laboratori criminalístic de la Guàrdia Civil