Última nit a la cel·la 443
18.45 h. Els Mossos em reben al pati. Hola i adeu. Ignoro que només s’encarreguen del perímetre de la Model. No em serveixen ni per a la tranquil·litat de saber-me protegit a la cel·la 443, de la cinquena galeria.
19.00 h. “Guanya’t els funcionaris. Ho saben tot”, em recomana un mosso. Lliuro en adopció el DNI al gabinet d’identificació i, des del pati, accedeixo a l’interior on passo tres controls. Obrir reixa, tancar reixa. No hi ha mai dues portes obertes. Se’n tanca una, s’obre l’altra. Soroll metàl·lic.
19.05 h. Se m’acosten els funcionaris Óscar i Vicenç. Fa anys que treballen a l’interior de la Model. Camisa blau cel, pantalons foscos i número d’identificació. Ni arma, ni porra, ni manilles .... Només un walkie per si hi ha problemes. “Si hi ha conflicte amb els interns (aquí no se’ls diu presos) s’ha de parlamentar. Mai negociar. Si negocies, et foten”.
19.15 h. En Vicenç em porta a la cel·la 443, on va estar-se Puig Antich, entre altres centenars de presos. M’he de fer el llit amb llençols nets i el logo dels Serveis Penitenciaris. Em lliura el kit amb gel, sabó per afaitar, dues gillettes, un desodorant, un dentifrici Biancoril amb el seu raspall de dents, tres preservatius marca Matrix i una tovallola petita verda. La cel·la és minúscula. Té una llitera amb tres llits. Dormiré a la de baix. M’estiro. En els ferros superiors hi ha l’Ave
Maria escrit amb retolador negre. 19.45 h. Avui dormen 24 presos a la presó, nou a la primera galeria i quinze a la segona. L’Óscar parla com si demanés un homenatge per als funcionaris. “Exercim de capellans, de metges, de psicòlegs... No els agafes afecte, però sí respecte”.
20.15 h. Apareixen en Rafa i la Mercè, metge i infermera del centre des de fa trenta anys. “Hem evolucionat mèdicament al ritme de la societat”. Així, entre els vuitanta i els noranta, els presos van patir els efectes devastadors de la droga o la sida. “Vam diagnosticar el primer cas en una presó espanyola del sarcoma de Kaposi, reacció al VIH. Va ser en un noi del Pakistan”, recorda en Rafa. “Vam ser el primer centre que va receptar metadona el 1992”, un any olímpic que l’Óscar assegura que va ser un desastre. “Aquí la gent entrava sense que ningú els fes la fitxa policial. Dominaven els interns, no els funcionaris”. La Mercè rememora quan als noranta donaven 2.400 gotets al dia (una barreja d’ansiolítics) per calmar el mono de molts dels interns.
21.30 h. Sopo amb en Shakil. El van agafar amb droga fa dos anys. Com que traficava amb un grup i amb més de 750 grams de cocaïna li van caure set anys i mig de presó. Bevem un gaspatxo amb massa cogombre, pizza margarida i un gelat de La Menorquina. I aigua. Res d’alcohol. Avui als presos els han deixat triar el menú. Ben aviat aquest noi sortirà amb permís per treballar com a guia turístic. Parla sis idiomes, entre els quals un perfecte català.
22.45 h. Canvi de guàrdia. L’última. Demà ja no hi haurà torn de nit. Abraçades i plors entre ells. Uns es retrobaran a Quatre Camins o a Wad-Ras. La majoria, tot i això, es deixaran de veure.
23.30 h. Els 24 interns tornen a les seves cel·les després del sopar.
0.00 h. El director de la Model arriba per brindar amb els funcionaris pel tancament. El brindis dura uns minuts. “Gràcies per la vostra feina i esforç”.
0.15 h. Acompanyo algun dels funcionaris a la cuina. Ben aviat soparan ells. No queda res. Hi ha cinc cambres frigorífiques buides, tot i que a la cinquena queda un centenar de iogurts per al matí següent. S’amunteguen conserves de quilo de mongetes KB i de tomàquet fregit Frubbo. El pres que està de guàrdia amb samarreta negra CK i texans prepara un carro amb truites, pizzes, amanida, empanades i fins i tot bacallà.
0.45 h. Soc al panòptic. S’acosta en José, el cap de servei de nit. “Vine a sopar amb nosaltres”. El gaspatxo em repeteix i no m’atreveixo amb el bacallà. M’assec amb ells. En Ferran, l’Eva, la Irene, en Rafa, la Rosario, la Isabel, en Javi, la Gemma, la Mercè i en José em conviden a la seva taula. Xerrem sobre el centre. “Un 20% dels interns ni es reinseriran, ni ho volen. Són asocials, dolents per definició”, explica en Luis. “Però res de por. Ensumen la por”, diu l’Eva. Es mouen per bandes a través dels anomenats kies, una desena de líders (georgians, marroquins, sud-americans, romanesos .... ) que trafiquen amb droga a l’interior del centre. “Des de fa anys l’entren per via rectal en els vis-avis. Bàsicament haixix. Després la venen i controlen el mercat intern”.
1.30 h. Em fico al llit unes hores després de veure una rata de dos pams passejant per la meva galeria. Els funcionaris tanquen les dues portes de la meva cel·la sorollosament. La llista de Spotify de la Model inclou clacades de gavines i brunzits de cisternes. Sensació estranya. L’Albert Om m’envia un missatge: “Que guai dormir aquí”. Li responc: “Si ho aconsegueixo serà genial”.
7.05 h. Obren les portes de la meva cel·la. Ja m’he dutxat. Amb xancletes, esclar. Acompanyo en José i en Ferran a fer la ronda. Em mostren els patis, els tallers, observen si han serrat els barrots... Diu en José: “Hem estat arrossegant el que no hem viscut mai”. És veritat. Tanta pel·lícula ianki, tants carcellers cabrons; tot mentida. 8.00 h. Començo el programa. 12.10 h. Abandono la Model. Fa mitja hora un furgó dels Mossos s’ha emportat els últims interns. Trio intencionadament Los Suaves. Auriculars. Play: “Libertad, divino tesoro, que dijo el poeta”.
Al kit de pres hi ha un gel, dues maquinetes, sabó d’afaitar, raspall de dents, dentífric i .... tres preservatius Els ‘kies’ són una desena de líders de bandes que controlen els interns de la Model a través del comerç d’haixix