“Em valoro pel treball creatiu, no per la bellesa” OCUPADA AMB ELS FILLS LA TRAMA
Jennifer Connelly, protagonitza ‘Pastoral americana’
Amb un Oscar sota el braç per Una ment meravellosa,
als 46 anys qui durant anys només va ser considerada una cara bonica ha deixat molt enrere les èpoques en què havia de lluitar perquè també apreciessin el seu talent. Casada amb l’actor Paul Bettany, amb qui té tres nens, Jennifer Connelly sol deixar passar llargues temporades fins que troba un paper que la convenç que val la pena posar la maternitat en segon pla unes quantes setmanes. Va ser el cas amb l’adaptació de la novel·la de Philip Roth Pastoral americana, amb què Ewan McGregor ha debutat com a director. Al film encarna una dona que s’enfonsa quan la filla adolescent, interpretada per Dakota Fanning, marxa de casa per afegir-se a un grup revolucionari.
Com va ser l’experiència que la dirigís Ewan McGregor?
Molt bona. És un gran col·laborador. Va mostrar un respecte enorme per tots els que vam treballar a la pel·lícula, tant actors com equip tècnic. La veritat és que va convidar tothom a sumar-se al projecte i a aportar tots els suggeriments que tinguessin. Va ser un ambient
de treball ampli.
Com va aconseguir connectar amb els aspectes més foscos del seu personatge?
Vaig llegir la novel·la moltes vegades, i això va ser molt valuós. Volia entendre què era el que Philip Roth estava provant de comunicar i ficar-me de ple en les seves idees. Com a actriu l’experiència va ser extraordinària, perquè va ser com tenir un diari personal d’un personatge. Hi ha molts passatges de la novel·la que funcionen d’aquesta manera, i tot això em va ajudar a entendre quines eren les seves motivacions i els seus pensaments. Aquest va ser el meu punt de partida, i després tot va passar per prendre decisions sobre com volia representar-ho al film. No sé ben bé com va passar, però simplement vaig tenir una compressió compassiva del que les coses signifiquen per a ella, i finalment em vaig rendir a aquesta manera de veure les coses, la seva realitat i el seu món. Crec que Dawn i jo no ens assemblem gens ni mica.
Ella té una relació molt complicada amb la filla. Per què creu que s’acaba rendint?
Crec que durant anys la seva relació va ser molt normal, que s’estimaven molt. Era el més pur i autèntic que tenia a la vida. Es pot veure l’amor que sent en el seu dolor quan la filla la rebutja, quan entén què va fer malament, què va passar, i se’n comença a distanciar. Crec que al llibre hi ha una frase molt interessant que és part de la narració a la pel·lícula, quan el personatge d’Ewan McGregor diu: “De vegades L’adaptació de l’obra de Roth va fer que deixés momentàniament la maternitat en segon pla no entenem la gent quan la coneixem, ni tampoc quan estem amb ells, i encara menys quan després parlem d’ells. Crec que això és el que li passa a la Dawn. Hi ha moltes coses que l’audiència projecta en ella, i això genera una idea equivocada de qui és. El fet d’haver estat una reina de bellesa la persegueix durant anys. Es vol escapar de les idees preconcebudes que això genera, vol ser una cosa completament diferent, i això es pot palpar en la seva vida familiar i en la relació amb la filla. Quan la rebutja, Interpreta una reina de la bellesa destrossada perquè la filla s’uneix a un grup revolucionari queda tan destrossada que l’única cosa que pot fer és esperar que un dia torni a casa. Acaba perdent el seny i la percepció de qui és ella mateixa. L’única manera com pot sobreviure és reinventant-se completament. Així s’acaba convertint en la dona que no havia volgut ser mai, algú que va existir abans que la Merry arribés al món. Per mi és una tàctica de supervivència, perquè ha quedat devastada per la pèrdua de la filla.
S’identifica amb la batalla que ella ha d’entaular perquè se la vegi com a alguna cosa més que una dona guapa?
Sí i no. Sento que la Dawn ha hagut de lluitar per trobar el seu valor en altres llocs que no passen per la bellesa. Va gaudir del temps que passava al camp amb les vaques i de la relació amb la filla. Era allà on ella se sentia valuosa. En el meu cas, tinc aquesta feina que adoro i que em fa sentir molt satisfeta en el pla creatiu, i quan era més jove trobava la manera de valorar-me en la família. En les circumstàncies de la Dawn, ella està molt limitada quant als àmbits en què es pot sentir valuosa. Per això crec que ella i jo te-
nim una relació molt diferent amb la bellesa.
Sent que la societat ha provat de limitar-la en aquest sentit?
Sí, perquè crec que és una cosa que és molt habitual al món on vivim. Contínuament traiem conclusions sobre els altres basant-nos en la manera com es veuen i l’aparença que tenen. No els passa només a les persones que són considerades atractives. Posem les persones en categories i prenem decisions respecte d’aquestes persones basantnos en l’aspecte que tenen. Crec que és una cosa que tots experimentem en algun moment d’una manera o altra.
De quina manera ho has aconseguit superar?
De la mateixa manera com ho fa tothom. Tots continuem amb les nostres vides i ens ocupem de les coses que ens interessen, i ens concentrem en la manera com ens relacionem amb els altres en lloc de fer atenció a la manera com ens veuen els altres.
Com era quan era adolescent? S’assemblava a la Merry?
No, no podríem haver estat més diferents. Jo era molt centrada, volia fer feliç la gent, m’encantava fer pel·lícules i treballava molt fort. Després tornava a l’escola i m’havia de posar al dia, de manera que era una estudiant molt diligent. Després vaig anar a la universitat, que també m’encantava. No vaig ser mai gaire rebel. O almenys ho vaig ser de maneres que no associem tant amb la rebel·lió. El meu cas no passava per les drogues, sinó per trobar el meu propi espai, perquè havia crescut als platós, i ser una estudiant universitària era una manera de trencar amb el meu passat.