Brendemühl i Cotillard
L’actor català i l’estrella francesa aviven l’èxit de Milena Agus
Una jove de la campanya francesa diguem que mentalment inestable i disposada a tot per trobar un amour fou com el que ha descobert a Cims borrascosos acaba cedint a les pressions de la seva mare per posar seny amb un jornaler espanyol, pobre però honrat, que ha fugit de la Guerra Civil uns anys abans. És El sueño de Gabrielle, en què la dona una mica boja interpretada per Marion Cotillard accepta a contracor l’arranjament d’aquest peculiar matrimoni de conveniència amb en José (Alex Brendemühl), però a la mínima de canvi insisteix en la seva incansable recerca de la passió. Ho farà aprofitant la seva estada en un balneari als Alps, on s’ha de curar del “mal de pedres (del ronyó)”. I, per descomptat, embolicarà la troca; en concret amb un militar en aparença moribund, l’André, a qui encarna Louis Garrel.
La pel·lícula està basada en la novel·la Mal de pedres (també títol original de la pel·lícula), de la italiana Milena Agus. La directora i coguionista de la cinta, Nicole Garcia, assegura que va saber que la història era “per a ella” des del mateix moment en què va llegir el llibre, gran èxit de vendes tant a Itàlia com a França. “El que més em va atreure va ser aquesta dona que vol i persegueix amb perseverança el que tothom li nega”. Es refereix a l’amor, esclar, però a un amor total que és alhora “vivència mística i sexual”: una combinació que fa d’ell “alguna cosa més important que la vida”, diu.
La passió buscada amb tant d’afany troba un alberg fugaç al paisatge bucòlic sota els nevats pics alpins. És un affaire en contrast amb l’amor legal; sense gran futur a la vista, però que sens dubte sembla valer molt més la pena per la seva veritat i intensitat, tal com els passa a Natalie Wood i Warren Beatty a Esplendor a l’herba, segons una comparació de la mateixa Garcia.
“M’interessava parlar del desig incontenible i la recerca d’això que anomenem l’altre, en majúscules, i d’això que altres denominen bogeria”, afegeix la cineasta, en complicitat amb el personatge de la Gabrielle. Segons el seu parer, l’argument “no és romàntic però sí novel·lesc i una mica brutal”. El d’uns amors difícils que transcorren per camins pedregosos.
En José, que “sempre hi és” i en principi resignat a portar unes banyes considerables, no només té una fe immensa; també té la seva pròpia agenda i la seva estratègia. I, per a la directora, al final és –segons com es miri– “el més boig” de la pel·lícula.
Brendemühl, l’intèrpret d’un paper que en tot cas es pot jutjar com el del veritable heroi, coincideix a adjudicar-li així mateix el grau de bogeria més gran dins de la història. Perquè “cal estar molt boig per aguantar tot el que ell aguanta”. Però, a més d’un tipus digne i amb uns principis indestructibles, en José és “el personatge amb què l’espectador es va encaterinant”. Però no per pena sinó perquè, a mesura que transcorre el metratge, el callat pencaire
‘El sueño de Gabrielle’ es basa en la novel·la ‘Mal de pedres’, que va ser un èxit de vendes a Itàlia i França
de l’inici va mostrant més i més caràcter. És un masoquista que es conforma a tenir a prop la seva doba sense accés a la seva passió? “No, ell creu que ella acabarà veient-lo”. La seva aposta és d’entrada perdedora, “però la literatura i el cinema tenen la màgia de revelar que les possibilitats remotes es poden fer realitat”. Això no significa necessàriament sigui el que passa aquí. Per esbrinar-ho cal comprar l’entrada.