Somiar amb música
És ben conegut el fet que hi ha coses que no només transcendeixen per recursos econòmics. A Catalunya n’hi ha exemples. L’OBC no surt de la seva sala de concerts malgrat que és orquestra de Catalunya, només viatja el seu director, que treballa a Tòquio, Lió i Barcelona al mateix temps. Però si anem al nord d’Europa, cap a Bielefeld o Coblença, a Alemanya, o cap al sud, com en el cas de Sevilla o Cadis a Andalusia, o per pobles de Catalunya, ens sorprendrà veure que a moltes escoles els infants entre 3r i 6è de primària dediquen hores de treball a preparar la Cantània de cada any. Què és Cantània?, ens preguntem els melòmans sempre preocupats per l’educació musical. És una altra manera d’educar, una proposta pedagògica que va sorgir fa gairebé 30 anys i que després va assumir L’Auditori. I que aquest 2017 ha celebrat la seva 28a edició amb la petita comèdia musical La nit dels malsons. El text de Marta Buchaca parla sobre les pors com a part de la vida –d’infants i adults– i la importància de conviure-hi i superar-les. Cal dir que, davant moltes pors, hi ha casos en què la música ajuda a vence’ls. Pensem en el cas extrem dels antics batallons que anaven a la guerra amb músiques marcials. I també ajuda la pau, en el cas contrari, una cançó de bressol en el moment adequat.
La música d’aquesta Nit –amb un regust cançoner d’aires bernsteinians de West Side story– és d’Àlex Martínez. I treballa amb una petita orquestra de color jazz acompanyada per l’especial participació coral de centenars de nens i nenes que ocupen –estrets– escenari i laterals de la sala. Són molts petits cors procedents de diverses escoles de Catalunya, centenars d’il·lusions i somriures en gestos i mirades encapçalats per cada mestre de música. Al final de les sessions programades aquesta primavera, es calcula que hauran participat en aquesta cantata uns 50.000 nens, producte d’un bon treball i d’una il·lusió que els porta a cantar amb llibertat, almenys la que es pot, ja que la part coral està concebuda de manera gairebé massiva i uneix gestualitat i cant, i molts instruments en escena de vegades ofeguen la veu del protagonista narrador. Cada any s’encarrega una obra a un compositor convidat, i hi ha destacats noms en la ja llarga llista.
Cal dir que l’activitat pedagògica de L’Auditori està mostrant resultats esperançadors quant a sensibilitat i qualitat, amb dos molt bons espectacles com són Handel & Friends, i el més recent Pica-so, avui precisament a Lilla, que rememora músiques i personatges del gran artista, apte i sens dubte recomanat per a petits i grans.