El revés del somni (americà)
Amèrica, no esteu cansats de la mitologia americana? D’aquest somni americà que es converteix en malson? En fi, Pastoral americana, basada en la novel·la de Philip Roth, torna a incidir en aquesta idea del triomf i del fracàs que conforma la mística d’un país com els Estats Units. Segueix, en realitat, la degradació d’aquest somni a través d’uns personatges atrapats en la història. Tant o més víctimes que protagonistes.
El punt de partida és el matrimoni d’un heroi de l’esport a l’institut (Ewan McGregor) amb una reina de la bellesa (Jennifer Connelly), i això és com dir l’aristocràcia del somni americà. L’heroi és jueu, com sempre en l’obra de Roth, un bon americà que, per la seva noble i blanca aparença, li diuen el Suec. Es casen, tenen una filla (Dakota Fanning) i una caseta amb jardí. Però no són feliços ni mengen anissos, no poden ser-ho. Perquè la història, o sigui, els anys seixanta i setanta, els atrapa a les seves xarxes.
En realitat són personatges que són més que persones: són emblemes, com a Forrest gump sense anar més lluny. Però Pastoral americana no és Forrest gump , ni de bon tros. No té ni el seu aire tragicòmic ni el seu impacte. Li sobra una bona història, la de Roth, com li falta grandesa.
El col·lega Xavi Ayén, entregat a l’obra de Roth, i al mateix Roth des que el va rebre al seu luxós apartament de Manhattan amb els mitjons equivocats (un de diferent a cada peu), em demana que sigui immisericordiós amb qui prengui la paraula de Roth en va.
I tot i que és cert que aquesta adaptació es queda en melodrama a la manera de Douglas Sirk però sense Douglas Sirk, on tot és més aviat petit, també té els seus moments, com en la conflictiva relació pare-filla. I aquest pare obsessionat amb el destí de la filla, trencada per dins, seduït per una radical descarada (magnífica Rita Cohen).
Ewan McGregor dirigeix amb més voluntat que encert. És la seva primera pel·lícula i es nota en el resultat, malgirbat i difuminat. Amb poc cinema i molt tòpic. Un creu que el millor resultat del seu esquematisme seria guanyar lectors per a l’obra de Roth. Encara que insisteixi en això del somni americà.