Florentino va a totes
Florentino Molta Marxa, també anomenat Florentino Pérez, com a president del Reial Madrid ha convocat eleccions al club. Ho ha fet, esclar, amb un somriure ben ample, i segur que ningú no tindrà competència. Va a totes. El president blanc sí que sap el que és un plebiscit, i quan cal cridar a les urnes per celebrar un referèndum sota l’aparença d’unes eleccions.
Amb el doblet al sarró acabat d’aconseguir contra un Juventus encongit i desarborat, amb l’orelluda a la vitrina encara brillant i sense abonyegar, Florentino Molta Marxa ara mateix és un líder indiscutible. No només a l’entitat que presideix, sinó a la ciutat on viu.
Una anècdota de dimecres passat ho il·lustra i ho demostra: el president madridista anava al Ministeri de Justícia al lliurament de quatre creus de l’Orde de Sant Raimon de Penyafort, una de les quals a Miquel Roca, ponent constitucional. Roca va ser cap polític de Florentino Pérez als anys vuitanta, en els temps de l’operació reformista, quan el líder blanc aspirava a un escó al Congrés. No se’n va sortir i, abandonades les perspectives de convertir-se en diputat, va iniciar un altre camí en què li ha anat molt millor, no només amb el futbol, sinó sobretot amb els negocis.
Dimecres passat, dèiem, a les portes del palau de Parcent, una de les seus del ministeri, un jove llançat es va tirar a sobre de Florentino Pérez per demanar-li un seient al Bernabeu. “Mira, president, la meva mare em va donar de baixa per error, i ara soc a la llista d’espera. No podries revisar el meu cas? Jo ja era soci, va ser la meva mare qui em va esborrar. I vull tornar, vull tornar. Florentino, dona’m un cop de mà, sisplau”. Tan abatut va veure Florentino
El president blanc sí que sap què és un plebiscit i quan cal cridar a les urnes per a un referèndum
Pérez l’inesperat interpel·lant que es va girar i, en to resolt i magnànim, va donar immediata ordre al seu acompanyant. “A veure, pren nota d’aquest jove. Que et doni el seu telèfon i ja parlarem amb ell més endavant, quan hàgim vist el seu cas”. I girant-se cap a un segon interlocutor va afegir: “Ja veus quines coses em demanen pel carrer”.
Ja ho hem dit: això serà un plebiscit. Segur que a Florentino Pérez, ara Molta Marxa sota els efectes del doblet, els avisos de Guardiola no li treuen pas la son. L’exjugador i exentrenador blaugrana va advertir l’altre dia els madridistes, després de felicitarlos pels seus nous títols, que anessin amb compte, “perquè el Barça sempre torna”. Però caldria preguntar-li: n’estàs segur, Pep? A Florentino li ponen totes les gallines del corral i li canten cançons i l’aborden per les cantonades, mentre que al Barça hi ha qui esgrimeix una possible moció de censura. Quant de poder d’arrossegament que tenen dues copes, i que mal repartida que està la sort!