L’oposició i tècnics d’Hisenda demanen la dimissió del ministre

Poc després que ahir es fes pública la decisió del Constitucional, el número 2 d’Hisenda, José Enrique Fernández Moya, es va afanyar a posar el focus en la crítica a l’ús d’un decret-llei per tirar endavant la polèmica amnistia fiscal del 2012. Però la sentència va molt més enllà. Malgrat no tenir conseqüències sobre els 30.000 contribuents que al final només van tributar un 3% pels 40.000 milions aflorats –havia d’haver estat el 10%–, suposa un dur qüestionament a la bateria argumental desplegada durant anys pel Govern de Mariano Rajoy i, en especial, pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Ahir l’oposició –tret de Ciutadans– va sortir en bloc a demanar la seva dimissió.

També va reclamar la sortida del ministre l’associació de tècnics d’Hisenda, que amb la d’inspectors va celebrar els retrets formulats pel Tribunal Constitucional.

Paradoxalment, l’espinós rastre de l’amnistia fiscal –fins i tot el mateix Executiu va acabar desistint d’anomenar-la únicament “regularització tributària extraordinaria”– s’ha resistit a desaparèixer. Tota una reguera d’investigacions sobre corrupció han anat destapant beneficiaris de l’amnistia fiscal entre els implicats. Des de l’exvicepresident i exdirector de l’FMI, Rodrigo Rato, a l’extresorer del PP Luis Bárcenas, passant per dos dels fills de l’expresident Jordi Pujol, Josep i Oleguer, o l’exsoci d’Iñaki Urdangarin, Diego Torres. L’Agència Tributària va recaptar en total 1.200 milions d’euros, només la meitat de l’esperat.

La prescripció de l’amnistia fiscal es va convertir també en un dels principals punts de fricció entre el Partit Popular i el seu soci d’investidura, que Hisenda va provar de trampejar amb una carta massiva enviada el novembre passat a tots els beneficiats. En ella, els advertien que els continuarien investigant. Des d’aleshores, el fisc amb prou feines ha ingressat 7 milions d’euros.