Saracho diu que el Popular va demanar la intervenció i venda
L’expresident admet el fracàs, però creu que no tenia cap altra sortida
El Popular no va ser intervingut contra la voluntat d’Emilio Saracho, el seu expresident, i del ja cessat consell d’administració, sinó a petició pròpia. Així ho va assegurar el mateix Saracho als seus directius en un missatge de 13 minuts pronunciat dimecres al matí, just abans de deixar l’entitat, a què va tenir accés el digital Vozpopuli.com.
“El mateix banc va demanar la resolució en el moment en què sabíem que hi havia una solució; no abans, perquè entrar en una resolució sense solució no és solució”, va dir amb referència a l’oferta del Santander. “Senzillament, hem procedit a vendre el banc mitjançant un mecanisme de resolució a un dels contendents amb més interès i més capacitat”, va afegir Saracho.
Aparentment, aquesta versió dels fets contradiu l’oferta pels supervisors i el banc càntabre, que van explicar que la intervenció es va decidir dimarts a la tarda i l’adjudicació va arribar dimecres a la matinada en una subhasta expressa coordinada pel FROB.
En realitat, el dissabte 3 de juny, la Junta Única de Resolució ja havia començat a preparar el dispositiu per intervenir el banc i vendre’l. La decisió no es prendria fins al dimecres 7 quan, com va explicar Saracho al seu equip, “la situació de liquiditat era insostenible”.
El final de la història ja és conegut, encara que poc o res se sabia de la versió dels fets del seu protagonista principal. L’expresident, nomenat pel consell el febrer d’aquest any i comissionat per salvar una entitat a la deriva, va reconèixer dimecres el seu fracàs: “No em deixa cap bona sensació que aquella part del banc –els accionistes– no l’hàgim pogut salvar. Reconec que en això he fallat i, amb mi, els 11.000 empleats del Popular, que no hem aconseguit sostenir la credibilitat del banc”.
Després de l’autocrítica, Saracho va dir als seus que el miracle era impossible. “Els accionistes no han tingut realment cap possibilitat de mantenir el valor i qualsevol de les dues opcions que prevèiem (la venda o l’ampliació de capital) haurien portat el preu de l’acció a un preu infinitament menor al del tancament de dimarts”. Per l’expresident del Popular, que només fa una setmana encara mantenia que el banc era solvent, “l’acció anava convergint cap aquella xifra (zero) des de feia mesos. Aquesta era la realitat del mercat, i ho sento”. Sense un consol possible per als accionistes a qui ha fallat, Saracho va concloure la seva al·locució parlant d’una situació ja irremeiable per a ells.
“Els accionistes del banc no tenien realment cap possibilitat de mantenir el valor”