La venda del Popular va evitar que els clients perdessin 25.000 milions
El Santander afrontarà les possibles reclamacions, insisteix el FROB
L’hemorràgia dels dipòsits de Banco Popular en les últimes setmanes va abocar l’entitat al col·lapse, van defensar ahir fonts del FROB. La mida de la fuga va ser “suficient per generar una crisi i ocasionar la fallida i la incapacitat de fer front als pagaments si el banc hagués obert les oficines”, van assenyalar des de l’organisme encarregat d’executar a Espanya les decisions del Mecanisme Únic de Supervisió (MUR). Entre les comptades dades facilitades pel FROB, hi ha el volum de dipòsits de dilluns 5 de juny: en aquell moment, disposaven de 60.347 milions d’euros, davant els 77.346 milions que figuraven en els comptes del primer trimestre. És a dir, 17.000 milions menys sobre la dada de gestió de dipòsits en tot just dos mesos. Encara que des del FROB matisen que “exactament equiparables”, poden donar una idea del daltabaix.
Dels 60.347 milions dipositats 48 hores abans de la venda al Santander 35.410 milions estaven coberts, perquè es tractava de dipòsits inferiors a 100.000. Els gairebé 25.000 milions restants que no es beneficiaven d’aquesta cobertura, establerta per llei, estaven en mans de gairebé 36.000 ciutadans i 8.280 pimes. “Hi havia una fuga de dipòsits, per tant, no era una qüestió d’avaluar la solvència”, va assegurar ahir el vicepresident del BCE, Vítor Constancio.
D’altra banda, 24 hores després que les institucions comunitàries es fessin càrrec per primera vegada de la intervenció i liquidació d’un banc, Brussel·les va considerar exemplar l’operació. “És una prova que s’ha superat amb èxit”, va celebrar el vicepresident de la Comissió Europea per a l’Euro, Valdis Dombrovskis, informa Beatriz Navarro. Preguntat pel fet que Banco Popular superés amb èxit les últimes proves de solvència del Banc Central Europeu, Dombrovskis va destacar que “la situació es va deteriorar
“Hi havia una fuga de dipòsits, no era qüestió d’avaluar la solvència”
Perillaven els dipòsits de gairebé 36.000 ciutadans i 8.280 pimes
molt recentment tant en termes de liquiditat com en el preu de les accions”, cosa que va forçar les autoritats europees a actuar ràpidament.
Davant l’amenaça d’una allau de demanda d’exaccionistes i extitulars de deute, al FROB van deixar clar que el Santander se n’ha de fer càrrec, ja que l’acord de venda del Popular no inclou cap salvaguarda d’aquesta mena. Ni ajuts públics, ni esquemes de compensació per “possibles danys o indemnitzacions en matèria legal”, van insistir. Tot i això, el conseller delegat del Santander, José Antonio Álvarez, va precisar ahir que el banc ha actuat com un “comprador”, al ser preguntat per la possibilitat que els accionistes del Popular recorrin als tribunals contra la decisió de la Junta Única de Resolució d’amortitzar les accions de l’entitat. “Hem estat compradors del banc en unes determinades condicions”, va dir l’executiu.
Els executors de la venda llampec del Popular es van negar a revelar quines altres entitats van fer ofertes la matinada de dimarts a dimecres. Ni tan sols van voler dir quantes. Fonts del FROB només van explicar que l’elecció del Santander va respondre a una “raó de preu” i que el mecanisme de venda es va posar en marxa dissabte passat.
Des del FROB van evitar respondre també als interrogants sobre per què no es va intervenir abans d’arribar a la situació de col·lapse de dimarts. Aquest tipus de decisions, van recordar, corresponen al Banc Central Europeu.