“Sento colors, palpo sabors, els números refulgeixen...”
Tinc 38 anys. Vaig néixer a Londres i visc a París. Soc traductor, assagista, novel·lista... Estic casat amb un noi parisenc, Jérôme, i no tinc fills. Soc d’esquerres. Crec en Déu. Em van diagnosticar asperger, grau d’alta funcionalitat de l’espectre autista, i també síndrome del savi
Si jo li dic un número... Jo veig un color i una forma.
Diferents segons el número?
Fins al 10.000, cada número té el seu color, mida, color...
Trenta.
Quin verd tan bonic.
Nou.
Blau cobalt.
1960.
El 19, nombre primer preciós; el 60 és petitó i fosc. Altres números refulgeixen.
Li he fet visualitzar la meva data de naixement.
Com et dius?
Víctor.
El teu nom és de color porprat.
I Jérôme, el del seu marit?
Groc lluminós.
Per què el meu cervell no veu tot això?
Cada cervell és diferent. Iguals en ser tots extraordinaris. El teu també. Què fa el teu?
Entrevista. Què més fa el seu?
Capto detalls invisibles per a d’altres. Calculo molt ràpid. Identifico nombres primers, molt poètics! Sento colors. Palpo sabors...
Això es diu sinestèsia, oi?
Sí. I aprenc idiomes amb facilitat.
Quants idiomes domina? Deu idiomes: anglès, francès, alemany, islandès, romanès, lituà, rus, espanyol, esperanto, un altre de pròpia creació...
Des de quan té aquests dons?
Quan era petit em sumia en càlculs mentals, el meu refugi davant l’hostilitat del món.
Hostilitat?
Jo era tímid, m’amagava, sensible, temia els jocs dels nens, i m’apartava i em dedicava a comptar les fulles d’un arbre.
Com Funes el memoriós, de Borges.
Ell no oblidava res. Jo sí, feliçment! Una conversa normal era per a mi una tortura. Quan alguna cosa em posava nerviós, jo multiplicava un número per dos, i el següent per dos, i una altra vegada per dos..., fins a veure llums i bengales en la meva ment, i això m’asserenava.
Quan li van diagnosticar autisme?
Als 25 anys vaig saber que pateixo asperger, grau de l’espectre autista. L’1% som savants: pateixo la síndrome del savi.
En què consisteix aquesta síndrome?
Memòria prodigiosa, habilitats artístiques i alta capacitat de càlcul. El 2004 vaig establir el rècord europeu de recitar de memòria decimals de pi: 22.514 decimals en cinc hores.
Què va passar al seu cervell per ser així? Alguna Se cosa que al al fetus meu que cervellun diali plaula ciència comptar entendrà. (amb números) i contar (amb paraules).
S’ha passat a les lletres?
La bellesa que de nen veia en els números, la veig avui en les paraules.
Com ha estat això?
Abans llegia una novel·la i m’avorria... perquè no entenia les emocions. Però em vaig enamorar del Jérôme, les llegíem junts... i vaig sentir! Va ser aprendre un nou idioma.
I ara escriu.
Escriure m’asserena. Un poema són colors, llums, textures, sabors, sensacions... Explico les meves vivències. Un poema em va inspirar.
Quin?
Aquell de la poeta Emily Dickinson que acaba així: “El cervell té el mateix pes que Deu, / ja que si els sospesem, lliura a lliura, / es diferenciaran, si és que ho fan, / com les síl·labes i el so”.
Sap d’altres sinestèsics cèlebres?
Sembla que ho van ser i ho són molts artistes: Nabokov, Kandinski... La sinestèsia multiplica per set la creativitat.
Ha conegut algun altre savant?
Kim Peek, que va inspirar Dustin Hoffman a la pel·lícula Rain Man. El seu ull esquerre llegia una pàgina d’un llibre mentre el dret llegia l’altra, en vuit segons: era com tenir dos cervells. Va memoritzar així 12.000 llibres. Era molt sensible i bondadós, cantava... I no tenia habilitats socials.
Com ajudar nens autistes?
Sense amagar-los. Estimant-los, estimulantlos, jugant, imaginant. Cada cervell és un big bang: té més àtoms que estrelles l’univers. Hem d’investigar més i més.
Com puc potenciar la meva memòria?
Amb imaginació: visualitza escenaris i dramatitza les dades per memoritzar, com en un relat, o posa’ls una música. I serà fàcil.
És feliç?
No ho vaig ser en el passat i potser demà no ho seré. Però avui sí que soc feliç.
Per què és feliç?
M’he enamorat del Jérôme i està al meu costat, i tinc amics, molts amics! La clau de la felicitat té nom: amistat.
M’ho diu un savi... Deu ser veritat.
Una hora de bon humor amb amics dona salut cerebral. Tingues amics i bones converses, riu, llegeix, descansa i mira al voltant amb optimisme: el teu cervell ho agrairà!
Què el disgusta?
Preferiria que les sorpreses m’alteressin una mica menys...
Què el mou, Daniel?
La bellesa. Jo escric per crear bellesa. És artista qui embelleix el món. La bellesa és la veritat suprema. El món necessita artistes. Els artistes, amb les seves paraules i imatges, i els matemàtics amb les seves notes i números..., transformen en llum la foscor.
VÍCTOR-M. AMELA