Puigdemont anuncia l’1-O i Rajoy espera els fets
El Govern escenifica la unitat independentista i la decisió de seguir amb el referèndum unilateral La Moncloa resta importància a la declaració, però avisa que anirà al TC si es du a la pràctica
L’1 d’octubre serà, finalment, el dia D. La data escollida pel Govern per celebrar el referèndum d’autodeterminació, que tindrà una pregunta molt clara: “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?”. Es tracta d’una data i una pregunta que ahir van ser revelades de manera solemne per Carles Puigdemont al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, acompanyat pel Govern en corporació i els diputats de Junts pel Sí i la CUP, en un acte que certifica l’inici de la via unilateral després de la negativa formal de Mariano Rajoy a pactar els termes i les condicions de la consulta. És un camí sense retorn que acosta inevitablement al xoc institucional.
El compte enrere va començar amb una reunió extraordinària del Consell Executiu, a la sala Tàpies, en què tots els membres van ser informats del contingut de les declaracions institucionals que pronunciarien el president de la Generalitat i el vicepresident del Govern i que van acollir amb aplaudiments. En paral·lel, en una sala contigua, també estava reunit l’anomenat Consell Tècnic, integrat pels secretaris gene- rals de tots els departaments, que van saber els detalls sobre la data i la pregunta, per boca d’Oriol Junqueras, després dels consellers. Va ser una sessió merament informativa en els dos casos, sense cap acord amb implicacions jurídiques pel mig, que va acabar amb un cafè i va donar pas a la posada en escena al pati dels Tarongers, l’escenari pròpiament dit de l’anunci de la data i la pregunta del referèndum.
I va ser aquí on Carles Puigdemont, en companyia del Govern i els electes de Junts pel Sí i la CUP per transmetre una imatge de la màxima unitat i sintonia del bloc independentista, va situar la consulta el diumenge 1 d’octubre i va fixar la pregunta –que es formularà en els tres idiomes oficials de Catalunya: el català, el castellà i l’aranès– amb una redacció que sintetitza totes les sensibilitats. La del PDECat, que preferia parlar d’estat, i la d’ERC i la CUP, partidàries d’utilitzar el terme república. El compromís adquirit amb la celebració del referèndum començava, d’aquesta manera, a prendre forma, i ho feia després dels intents infructuosos d’acordar-lo amb el Govern espanyol, que el president de la Generalitat va repassar i va lamentar. “Estem arribant al final de la legislatura i no hem tingut cap resposta positiva”, va emfatitzar per justificar el pas que s’estava fent, “en exercici del legítim dret a l’autodeterminació que té una nació mil·lenària com Catalunya”, cap a la consulta, “amb un mandat que aquest Govern es compromet a aplicar”, va destacar.
Serà un referèndum del qual ara per ara es desconeixen els detalls, però que Carles Puigdemont va assegurar que el seu gabinet aportaria quan arribés el moment. “El Govern es conjura per oferir totes les garanties i per vetllar per la rectitud del procés de convocatòria, organització i celebració del referèndum, i fa una crida a tots els ciutadans a assumir col·lectivament, amb la màxima dignitat i exigència, l’exercici d’un dret inalienable sobre el qual descansa l’edifici de la democràcia, com és el dret de les persones a decidir lliurement el futur del seu país”, va subratllar. La previsió és que aquestes garanties i totes les condicions de la consulta figurin en la norma que la regularà, que encara no està decidit si tindrà entitat pròpia o formarà part de la llei de transitorietat jurídica, però que sí que és bastant segur que no s’aprovarà fins després de vacances, just abans de la convocatòria formal del referèndum, a fi d’evitar que el més que previsible recurs del Govern central davant el Tribunal Constitucional ho faci inviable.
Qui va carregar més específicament contra el Govern espanyol va ser, tot i això, Oriol Junqueras, que el va acusar de “violentar els drets democràtics fonamentals” i d’“exercir antidemocràticament les seves funcions” i que va considerar que aquest comportament justifica plenament que el Govern no tingui altre remei que optar per la via unilateral, per intentar donar sortida a les necessitats de Catalunya, davant un “Estat ineficient i injust” que “nega reiteradament” als catalans el dret a decidir i “perjudica els seus interessos econòmics”. Però, malgrat la crítica severa, el Gabinet de Mariano Rajoy va optar ahir, i a diferència precisament de les reaccions estridents que li havien retret el president de la Generalitat i el vicepresident del Govern, per una resposta més aviat de perfil baix, en espera, en tot cas, que el bloc independentista passi dels anuncis als fets.
En aquest cas, la previsió del Govern, que el simple anunci de la data i la pregunta del referèndum –que, per cert, va tenir lloc mentre el Consell de Ministres estava reunit– no hauria de comportar cap conseqüència judicial perquè no s’adoptava cap acord formal, s’havia complert. Potser per això l’acte al pati dels Tarongers va acabar de manera més distesa i menys rígida de com havia començat, amb els diputats immortalitzant el moment en selfies i els consellers prenent un altre cafè a la sala Tàpies abans d’abandonar el Palau de la Generalitat. Un mínim moment de relaxament davant les dificultats que tots són conscients que s’acosten.
Davant aquestes dificultats, les entitats sobiranistes s’han autoerigit en defensores de “la democràcia que ens volen prendre”. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han repetit fins a la sacietat que sempre faran costat al Govern i les institucions. I, per tornar-ho a demostrar, fa uns quants dies van convocar una altra concentració a Montjuïc per demà, diumenge. Però ahir les tres entitats ja van voler deixar clara la seva satisfacció
El president es compromet a aplicar el resultat, sigui quin sigui, de la consulta
“El Govern es conjura per oferir totes les garanties i vetllar per la rectitud del procés” Junqueras acusa el Govern espanyol de “violentar els drets democràtics”
Les entitats sobiranistes demanen saber el cens i activar la convocatòria