El somni convertit en malson

GÁBOR Thurzó escriu a La deessa s’embarca: “Era com la majoria dels homes: només acceptava el consell dels déus quan no se li acudia res més”. Theresa May no va pensar mai a avançar les eleccions britàniques. No havia passat per les urnes, però tenia una majoria suficient al Parlament. Ningú no la discutia en la seva formació i havia d’afrontar la tasca ingent del Brexit en els propers mesos. Però els seus estrategs –que són com els déus a qui es refereix Thurzó– li van aconsellar amb les enquestes a la mà que convoqués eleccions per obtenir una majoria aclaparadora. May va decidir fer-los cas i el resultat no li podia haver sortit pitjor: no ha aconseguit repetir la majoria absoluta conservadora, surt debilitada davant del seu partit i davant la Unió Europea, i ha reforçat el seu rival Jeremy Corbyn, que semblava amortitzat.

El fiasco és descomunal i la lliura esterlina ho va ratificar caient. El que havia de ser una escombrada històrica ha acabat sent un cop d’escombra histèric. May no ha fet una bona campanya i el seu programa electoral causava més por que entusiasme, sobretot entre les classes populars. Corbyn s’ha emportat el vot dels joves i dels indignats. I els atemptats recents han posat de manifest l’error que van suposar les retallades en seguretat de la candidata

tory, quan ocupava fa un any el Ministeri de l’Interior. Els britànics no són un electorat fàcil. També Edward Heath estava còmodament instal·lat al poder el 1974 i va decidir anticipar les eleccions perquè l’electorat li donés un mandat ferm per fer reformes profundes. El resultat va ser que va haver de fer les maletes del 10 de Downing Street. May ha somiat massa nits ser la dama de ferro i els britànics s’han adonat que és únicament la dona de llauna. Més feble que mai, ha de renegociar 759 tractats internacionals i reformular les relacions amb 168 països. El somni de May és avui un malson.