Alerta permanent
Alarma a les organitzacions cíviques davant normes declarades anticonstitucionals
El president de França, Emmanuel Macron, vol integrar el gruix de les mesures d’excepció recollides en l’estat d’urgència declarat després dels sagnants atemptats gihadistes de novembre del 2015 en el dret ordinari.
El president francès, Emmanuel Macron, vol integrar el gruix de les mesures d’excepció contemplades en l’estat d’urgència declarat després dels sagnants atemptats gihadistes de novembre del 2015 en el dret ordinari.
Aquest és el sentit del projecte de la llei per reforçar la lluita contra el terrorisme i la seguretat interior que el Govern va examinar dimecres.
“Arrestos domiciliaris, escorcolls administratius, tancament de llocs de culte, zones de protecció i de seguretat, totes aquestes mesures emblemàtiques del règim d’excepció creat el 1955 durant la guerra d’Algèria i perfeccionat en retocs successius des dels atemptats del 13 de novembre del 2015 es trobaran, amb algunes modificacions marginals, en el dret ordinari”, sospita el diari Le Monde. Renovat sis vegades des del 2015, l’estat d’urgència es torna a renovar fins al proper novembre. El projecte de llei pretén evitar noves renovacions i convertir en corrents les mesures d’excepció.
“França entrarà de manera permanent en un règim d’excepció”, estima la Lliga de Drets Humans. “Amb aquest projecte de llei les autoritats entren en un joc molt perillós”, adverteix la secció francesa de l’organització Amnistia Internacional. “Està en plena contradicció amb l’esperit de l’estat d’urgència, que per definició és excepcional i limitat en el temps”, assenyala Anaïs Vrain, secretària nacional del sindicat de la magistratura.
Tota aquesta alarma ha coincidit amb una resolució del Consell Constitucional, coneguda ahir, que declarava anticonstitucional la prohibició de manifestar-se a ciutadans concrets practicada per l’anterior govern en el marc de l’estat d’urgència.
Aquella facultat adjudicada als prefectes es va aplicar contra 683 ciutadans des de l’entrada en vigor de l’estat d’urgència i fins al maig passat, però el més significatiu és que en la majoria dels casos –en 574 d’ells– no es va aplicar per assumptes de terrorisme, sinó als adversaris de la reforma laboral. El Govern francès prepara una nova versió d’aquella reforma molt més radical que l’existent, que va ser rebutjada per un 70% dels francesos segons les enquestes.
“Sota la cobertura de l’estat d’urgència, centenars de militants, defensors del medi ambient o dels drets laborals han estat privats del seu dret de manifestar-se”, assenyala Amnistia Internacional. Més de 2.000 persones van ser detingudes durant les protestes sociolaborals de la primavera de l’any passat en què només a París es van arribar a registrar un miler de ferits per part de la policia.
“El repte d’aquestes eleccions legislatives (primera volta, diumenge) ha canviat de naturalesa en les últimes hores, tot el dret social i el sistema de llibertats individuals del nostre país està ara en qüestió”, assenyalava dijous una dramàtica crida del líder esquerrà Jean-Luc Mélenchon, que esmenta el “risc d’un cop d’Estat social” i intenta contrarestar els mals pronòstics del seu moviment, França Insubmisa, un dels pols d’oposició que podria veure’s arrasat en la consulta de diumenge.
La preocupació per les conseqüències pràctiques d’una devastadora victòria del moviment de Macron en les legislatives, és a
“El risc que la ira desemboqui al carrer podria arribar molt aviat”, observa el president del Senat
dir, la desaparició pura i simple de l’oposició de les institucions, és compartida per la dreta, el camp del qual també es dissol com un terròs de sucre en cafè amb llet davant el programa atrapahotot de Macron, inclosa la integració jurídica de l’estat d’urgència, una mesura en plena sintonia amb les receptes del Front Nacional.
“Imagineu-vos una Assemblea amb Els Republicans (conservadors) i els socialistes àmpliament batuts, i sobretot amb una França Insubmisa i un Front Nacional feblement representats malgrat haver obtingut el 40% del vot”, diu el president del Senat, el conservador Gérard Larcher. “En aquest cas, el risc que la ira desemboqui al carrer arribarà molt aviat”, agrega.