L’SNP aparca la demanda d’un altre referèndum d’independència
Els escocesos prefereixen que es dediqui a gestionar els problemes del país
Mentre els sobiranistes catalans comencen a preparar el seu referèndum, els escocesos aparquen el seu. L’SNP ha perdut 21 dels 56 escons que tenia al Parlament de Holyrood, i la seva líder, Nicola Sturgeon, va admetre ahir que la culpa la tenen les pressions per celebrar una nova consulta. El seu instint era esperar “fins a tenir la certesa de guanyar”, però el partit i les bases no l’hi van permetre.
Si Theresa May va cometre un monumental error de càlcul en convocar unes eleccions generals que eren innecessàries, el mateix pot dir-se de Sturgeon a l’hora de posar en marxa el mecanisme per a un altre referèndum tan sols tres anys després que la proposta sobiranista fos rebutjada per un marge del 55% al 45%. Els escocesos han indicat que estan fatigats d’anar a les urnes i que, de moment, prefereixen donar l’assumpte per tancat.
Aquesta va ser també la posició original de Sturgeon i l’SNP després de la consulta del 2014, que el tema no es replantejaria tret que es produís “un canvi espectacular en les circumstàncies”. Un sector del partit va considerar que el Brexit ho era, en la mesura que Escòcia hi havia votat en contra i es veuria obligada a abandonar la UE i el mercat únic contra la seva voluntat.
La líder conservadora escocesa Ruth Davidson ha exigit a Sturgeon que retiri oficialment de la taula la demanda d’un altre referèndum. La resposta dels nacionalistes és que han de meditar sobre els desastrosos resultats electorals de dijous, les seves causes i les seves conseqüències. “La consulta va ser sens dubte un factor important –ha admès Sturgeon–, però també l’entusiasme per Jeremy Corbyn i el vot tàctic dels unionistes”.
Malgrat tot, l’SNP va ser el partit més votat, i va obtenir més escons que tots els altres junts. Però la pèrdua de 21 diputats d’una tacada entra en la categoria de massacre electoral, i més encara tenint en compte que entre les víctimes figuren el seu anterior líder i patriarca del partit, Alex Salmond, i el líder del grup parlamentari a Westminster, Angus Robertson. I encara hauria estat pitjor si un representant nacionalista no hagués guanyat, després de dos recomptes, per tan sols dos vots de diferència.
El problema de l’SNP ha estat la impressió que estava obsessionat amb la independència com a únic leitmotiv, descuidant els problemes de la sanitat i l’educació a Escòcia. Després d’una dècada en el poder, els nacionalistes acusen una certa fatiga i l’enamorament amb ells ha passat. Abans, fins al referèndum del 2014, canalitzaven el vot de protesta i reclutaven laboristes, liberals i fins i tot conservadors desencisats amb els seus partits. Ara s’han convertit ells en el establishment.
Als seus problemes cal sumar la creixent popularitat de Ruth Davidson, la líder tory, lesbiana, experiodista i exsoldat, amb un gran sentit de l’humor, que es riu de si mateixa i diu les coses de manera plana. De la seva mà, els conservadors escocesos han passat de només un a tretze escons, els millors resultats des del 1983. Fins i tot es podria dir que li han salvat la pell a Theresa May, perquè sense aquells diputats extra ni tan sols hauria estat en condicions de formar un govern en minoria.
El Labour, que fins a la seva recent implosió va ser el partit dominant a Escòcia, va tenir també resultats
De la mà de Ruth Davidson, els ‘tories’ escocesos obtenen el seu millor resultat des dels temps de Thatcher
molt millors de l’esperat, guanyant set escons, en el seu cas gràcies a la popularitat de Jeremy Corbyn i a l’esperança que les seves idees de socialistes de vella guàrdia han inspirat entre els joves i les classes obreres. Els liberaldemòcrates en van obtenir quatre. En conjunt, els partits unionistes van capturar el 60% dels vots.
És una desfeta, però no el final del món per a l’SNP, que continua sent el partit dominant al país, i pot fer servir els seus 35 escons a Westminster per pressionar per un Brexit el més tou possible, i per empipar un govern de Theresa May enormement debilitat. Una de les primeres decisions serà escollir el nou líder del grup parlamentari, després de la caiguda de Robertson. Pel que fa al referèndum d’independència, l’oposició i molts analistes diuen que està mort. Sturgeon (la posició de la qual no corre perill) prefereix dir que està en hibernació, fins a veure’s com evolucionen els esdeveniments.