Demència, mare de la ciència
Al llarg de la vida he llegit mil teories sobre aliments que “provoquen” l’homosexualitat, però poques tan desconcertants com la que va publicar el diari londinenc The Telegraph fa una setmana. El periòdic entrevistava Susan King, una política del Partit Liberal Demòcrata que ara es presentava com a candidata per Telford, a les Midlands. (Suposo que ja deu saber si abans-d’ahir va aconseguir el càrrec o no.) Deia la senyora King que beure aigua de l’aixeta pot fer que la gent es torni homosexual: “Crec que les influències ambientals estan afectant la reproducció. Tota la pol·lució té un efecte en el nostre ADN i la nostra població està canviant i evolucionant. Hi ha un munt d’hormones feminitzadores que entren en el medi ambient i això s’ha de prendre en consideració. Bàsicament, afecta la sexualitat de la gent. La gent és lliure de decidir com vol viure. Els ftalats, els productes químics que es fan servir per fer plàstics i joguines per als nens, se’n veuen afectats. Tot el que entra al medi ambient pertorba la manera en què la
Vet aquí un refrany que no coneixia: “L’aigua corrent no fa mal a la gent”
industrialització ha canviat les condicions de vida, tota mena de residus d’hormones feminitzadores que hi ha a l’aigua de l’aixeta, i els fàrmacs que estan afectant el sexe del caldo de peix...”.
“El sexe del caldo de peix”. Tal qual. Mira que he pres caldo de peix a la meva vida i no he aconseguit mai veure-li el sexe.
L’any 2010, a la primera Conferència Mundial de Pobles sobre el Canvi Climàtic i la Mare Terra, el president de Bolívia, Evo Morales, va explicar que el fet que hi hagi homosexuals al món és conseqüència del consum de pollastre criat en grans explotacions industrials, que segons sembla també van carregats d’hormones feminitzadores, com l’aigua de l’aixeta: “El pollastre que mengem està carregat d’hormones femenines. Per això, quan els homes mengen aquests pollastres, tenen desviacions en el seu ser com a homes”. Però al tanto, que Evo Morales també va explicar quin és el motiu de la calvície: “La calvície, que sembla normal, és una malaltia a Europa. Gairebé tots els europeus són calbs, i això és per les coses que mengen, mentre que als pobles indígenes no hi ha calbs, perquè mengem altres coses”.
Deixant de banda el fet que conec bastants europeus que de calbs no en tenen ni un pèl (no pun intended), és evident que amb dirigents polítics capaços de dir aquestes barbaritats el món no pot anar gaire bé. Pel que fa a l’aigua de l’aixeta, jo en soc un consumidor habitual des de fa dècades. I no en bec pas poca. Tres, quatre litres al dia, de vegades més. De manera que si el que diu la política britànica Susan King fos veritat, fa lustres que em passaria les nits a la Metro Disco o a l’Arena Vip, més feliç que un gínjol. I lamentablement (o no) no és així.