Sitges repensa el seu model turístic per guanyar qualitat
El municipi costaner del Garraf es planteja recuperar l’atractiu de l’oferta de lleure nocturn i busca més sostenibilitat
L’Ajuntament de Sitges s’acaba de dotar d’un pla de qualitat turística que dibuixa, per al període 2017-2021, el full de ruta que la ciutat es proposa per fomentar el turisme a curt i mitjà termini. El pla parteix d’un posicionament de desenvolupament “sostenible i intel·ligent”, a partir de nou programes amb una quarantena d’accions. Defineix com a factor prioritari enfortir la marca turística i ser el principal promotor de les noves inversions i de “l’atracció de projectes innovadors i d’alt valor afegit”.
El pla es va presentar dilluns. Ahir, divendres, el sector turístic, convocat pel diari local L’Eco de
Sitges, va debatre la manera de repensar un municipi que fa més de mig segle que viu del monocultiu econòmic del turisme, com va recordar l’alcalde, Miquel Forns. El regidor va apuntar que, gràcies al sector turístic, la taxa d’atur del municipi és la meitat de la de la resta del Garraf, “fins i tot en els pitjors moments de la crisi”.
Per Forns, els reptes qualitatius exigits han canviat molt respecte del 1967, quan va obrir portes a Sitges la primera discoteca Pachá del món, i ara el repte principal és fer compatible l’activitat turística i l’oferta cultural, lúdica i de lleure amb el dret al descans dels veïns.
Joan Anton Matas, president del Gremi d’Hostaleria de Sitges, aposta per plantejar ara un model més qualitatiu que massiu. Proposa recuperar l’agència turística local per agilitar la relació entre els diversos actors i facilitar les accions de promoció. Advoca també per recuperar el lleure nocturn situant-lo “on molesti menys”. De fet, ahir va insistir, a les portes d’una gay pride de Sitges que aquest cap de setmana espera atreure prop de 60.000 visitants, que “tenim un problema greu de lleure nocturn de qualitat fora d’un determinat col·lectiu”, referint-se al gai. Matas, que va recordar que un 88% de l’economia local reposa al sector serveis i el turisme, va dir que ha arribat l’hora de ser “atrevits”, i va proposar recuperar un projecte del 1919 per aixecar un gran casino a la costa, a Terramar. L’economista Miquel Puig va dir que “no es tracta d’atreure turistes amb més poder adquisitiu, sinó de pagar més bé els treballadors del sector”.
Com ja va fer quan va ser el primer alcalde de la democràcia, Jordi Serra va insistir que és “fonamental” resoldre el finançament dels municipis turístics. També va advocar per millorar els sorolls, la neteja, la jardineria, la circulació i l’aparcament buscant un equilibri “entre un poble turístic i un poble residencial”. Així mateix, va reclamar que es creïn nous equipaments esportius i culturals, algun restaurant amb estrelles Michelin, discoteques de referència, un casino, un segon auditori, un recinte firal i iniciatives lligades a la cultura o al cinema.
El president del Gremi d’Hostaleria proposa rescatar el projecte centenari d’un casino a la costa