Les ciutats exigeixen accedir als fons de la UE per als refugiats

Manifest de 26 municipis perquè el Govern central compleixi el compromís d’acollida d’asilats: fins ara només n’ha rebut un 7,5% del total

Els ajuntaments de Barcelona i Madrid preveuen destinar al llarg d’aquest any uns 2,3 i 10 milions d’euros, respectivament, a l’acollida de les persones refugiades que arriben a aquestes ciutats. Ahir Barcelona, Madrid i 24 municipis més d’Espanya van exigir que se’ls faciliti l’accés als Fons d’Asil, Migració i Integració (FAMI) de la Unió Europea, dotats amb 3.137 milions per promoure el reassentament i la reubicació de ciutadans asilats a Espanya.

El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de Barcelona, Jaume Asens, va qualificar d’“indecent, immoral i poc transparent” l’ús que el Govern espanyol fa d’aquests fons, ja que sospita que es destinen a “polítiques de control de fronteres i als CIES (centres d’internament d’estrangers)”, no pas a l’atenció d’aquest col·lectiu. “Tenim factures que haurien de pagar ells; demanem una reunió amb la ministra d’Ocupació i Seguretat Social perquè atengui les nostres demandes”, va afegir Asens.

L’Ajuntament ha reservat 700.000 euros per acollir amb caràcter d’urgència els refugiats que arriben a Barcelona, i que es troben en una mena de llimbs durant setmanes fins que entren al programa estatal, i un milió d’euros per a la iniciativa Nausica. Aquest pla està pensat per oferir un suport global (habitatge i acompanyament per encarrilar la seva autonomia) als sol·licitants d’asil que estan fora del programa estatal. Així mateix, el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (Saier) ha incrementat el pressupost en 600.000 euros per a l’atenció social i jurídica dels asilats.

Per la seva part, Mauricio Valiente, tercer tinent d’alcalde del Consistori madrileny, va confirmar que la seva ciutat ha habilitat 600 places per als refugiats amb la previsió d’un desemborsament de deu milions d’euros.

A més de Barcelona i Madrid, també Sevilla, València, Saragossa, A Coruña, Las Palmas de Gran Canaria, Lleida, Girona i Berga, entre d’altres, van participar ahir en la jornada organitzada pel pla Barcelona Ciutat Refugi per analitzar els problemes comuns, sobretot la falta de recursos i la descordinació amb l’administració central a l’hora de donar resposta a les persones refugiades.

D’aquesta cimera va sortir un manifest que censura l’escassa diligència del Govern de Rajoy

Barcelona i Madrid preveuen destinar enguany 2,3 i 10 milions d’euros respectivament al col·lectiu de refugiats

quan toca complir el compromís europeu d’acollir 17.337 refugiats, 1.449 de procedents dels camps de Turquia i diferents països del Pròxim Orient, i 15.888 des d’Itàlia i Grècia. Fins ara només n’han arribat 1.304, tot just el 7,5% del total promès. En el conjunt de la Unió Europea, el 16 de maig, dos anys després dels acords assolits per alleujar el pes assumit per les nacions del sud d’Europa i les fronterers amb Síria, només s’havien reubicat i reassentat 18.418 i 16.163 persones.

La tinenta d’alcalde de Sevilla Míriam Díaz va reiterar “la falta de diàleg amb el Govern”, al qual va exigir “una resposta més important a la crisi humanitària i més transparència tenint en compte que tots els ajuntament hem aprovat mocions en aquest sentit”.

El manifest que, sota el títol Declaració de Barcelona, va ser consensuat ahir, exigeix, així mateix, que el Govern de Madrid estableixi sistemes de coordinació i finançament amb les comunitats autònomes i els municipis que permetin tenir informació actualitzada de les persones sol·licitants d’asil traslladades a les diferents ciutats.