La Primavera (Sound) de Colau
I l’alcaldessa Ada Colau reapareix davant la gent al so de les notes del Common People interpretat per la banda Pulp... “I want to live like common people –taral·leja un en to Jarvis Cocker mentre Colau i la seva homòloga a Madrid, Manuela Carmena, pugen a l’escenari preparat a la plaça dels Àngels del barri del Raval–... Jo vull comportar-me com la gent comuna –continua la cançó, però en anglès–, jo vull dormir amb gent comuna...”. I un no pot sinó recordar aquella reaparició de la banda britànica al Primavera Sound de l’any 2011. “No podíem deixar passar la primavera sense retrobar-nos a les places”, diu Colau als centenars de persones congregades davant el Macba. Aires festius, aires molt festivalers durant la inauguració d’aquestes jornades organitzades amb la finalitat que les ciutats teixeixin aliances i totes juntes s’enfrontin, des de baix, a les grans injustícies que assolen aquest planeta. I l’esperit tan primaveral del 15-M flotant en l’ambient.
“Volem llançar un missatge per frenar el racisme, el terrorisme, el canvi climàtic –prossegueix Colau–... Davant el fracàs global les ciutats, hem d’organitzar-nos per ser una alternativa, des de la quotidianitat, des de la proximitat, des dels fets concrets...”. Brillant com tota una estrella. Perquè Colau, les rodes de premsa, les compareixences oficials i els plens municipals ordinaris l’apaguen molt. No hi sol estar a gust. Llavors es troba amb els vaguistes del metro acusant-la d’allò de que en un altre temps, no fa gaire, ella acusava a... El seu és el cara a cara amb la common people, amb la seva gent comuna, encara que sigui des d’una pantalla molt gran. El Primavera Sound tampoc no sembla, ja, tan alternatiu. Tot i així, Colau és capaç de generar molt d’entusiasme. Les injustícies que assolen el planeta li donen molta força. Les alcaldesses de Barcelona i de Madrid van baixar de l’escenari al so d’una altra cançó: First we take Manhattan, i després vam prendre Berlín.