Barcelona vol il·luminar la solitud de 90.000 avis
Gairebé 900 persones de Barcelona, que viuen sense la companyia de ningú, reben ajuda del programa Radars, que l’alcaldia vol impulsar
Tots els regidors tenen la tendència natural a destacar la importància de les seves regidories. Hisenda, Ecologia, Seguretat Ciutadana... Però, si hi ha una activitat que radiografia la vida i els problemes reals de les dones i els homes d’un municipi, és l’àrea de Drets Socials, sens dubte. Ahir Laia Ortiz, que té aquestes competències, va prevenir contra un dels principals mals de la vida moderna: la solitud en la vellesa. La tinenta d’alcaldia va recordar que prop del 12% dels 1,6 milions d’habitants de Barcelona tenen més de 75 anys. D’aquestes persones, 90.000 viuen soles.
L’Ajuntament va posar en marxa el projecte Radars durant el mandat de Jordi Hereu i el va continuar durant l’etapa de Xavier Trias. Ara el govern municipal vol potenciar i estendre aquesta iniciativa, que busca respostes a un poema de Martí i Pol: “Després de tot, encara queda espai / per repensar la vida i convertir-la / en un espai molt més silenciós (...) / què compartirem / amb la gent que estimen i ens estima?”. El projecte Radars busca complicitats entre veïns i comerciants perquè ajudin –de vegades, amb una simple trucada– les persones més grans del seu entorn. Es tracta de crear radars humans, cosa que explica el nom. Herois anònims, que poden estar rere el taulell d’una farmàcia, en un institut o al pis de dalt, i que s’adonin que la senyora Antonie-voluntariat”. ta, que va caure i es va fracturar el maluc, ja no pot passejar per la plaça de la Revolució i passa les hores a casa, tota sola. Qualsevol s’hi pot apuntar per ajudar o rebre ajuda trucant als telèfons de Serveis Socials o Emergències Socials, entre d’altres. Avui la mesura funciona en 35 barris, i abans del 2019 funcionarà en 53, de manera que el 77% de les persones grans tindran cobertura. La idea és que en un futur no gaire llunyà els 73 barris de la ciutat hi estiguin inclosos.
La Ramona, que el 13 de juliol farà 83 anys, és una de les joves voluntàries del projecte, i tot sigui dit sense cursives ni ironies de cap mena. Ahir aquesta dona va captivar l’auditori del centre cívic del Camp d’en Grassot quan va explicar que l’edat és el que apareix al DNI: “Però no existeixen els anys, sinó les etapes. I ara a mi em toca l’etapa del Ella i la prejubilada Núria i l’estudiant Angie, també voluntàries, van animar qualsevol que llegeixi aquestes línies a imitar el seu exemple i regalar una part del temps als altres amb la certesa que “rebràs moltíssim més del que mai podràs donar”.
La Teresa, que el 25 d’abril va fer 81 anys, és a l’altre costat d’aquesta cadena de “persones que es necessiten les unes a les altres”. És, segons les seves paraules, “una de les clientes del servei”. Fa tres anys va tornar a la seva Gràcia de tota la vida, però els carrers ja no tenen res a veure amb els de la seva joventut, i a ella i al seu home, en Joan, els va costar molt d’adaptar-se. En el cas de la Teresa, a més a més, els problemes de visió van agreujar molt la situació. Un dia que estava especialment moixa va rebre una trucada de la voluntària Maribel. “No us podreu imaginar mai el bé que et fa saber que hi ha persones que abans gairebé no coneixies i que es preocupen per tu”.
Les trucades es fan cada 15 dies o abans, si cal. Però hi ha més coses: festes, obres de teatre, passejos, excursions... “Una vegada ens van portar al Molino”, recorden la Teresa i en Joan. La Maria Àngels, de 77 anys, rep les freqüents visites de la seva filla, però viu sola. El projecte Radars li ha canviat l’existència i ja no sent que casa seva sigui una illa deserta. Els lectors de La hoja roja, una meravellosa novel·la de Miguel Delibes, descobreixen que es pot renéixer a qualsevol edat. “Què compartirem
/ amb la gent que estimen i ens estima?”, es pregunta Martí i Pol. La primavera sempre succeeix a la tardor i l’hivern. Això podem compartir i això mateix explica una campanya municipal que seria impossible sense una legió de cors altruistes i eternament primaverals.
“No us podreu imaginar mai el bé que et fa saber que hi ha persones que es preocupen per tu”