Un pont entre dues ciutats
La Terraza del Claris, una terrassa per gaudir-ne
La trajectòria d’Aurelio Morales, jove cuiner que va treballar molts anys amb Paco Pérez al Miramar de Llançà, és estimable i meritòria. Coneix a fons els registres i els cànons que un cuiner ha de saber. No és per casualitat que hagi estat escollit per la família Clos per capitanejar els seus dos restaurants més distingits, el Cebo, al magnífic hotel Urban de Madrid, i La Terraza del Claris, a l’hotel insígnia de la família Clos a Barcelona. El sentiment que aquest cuiner atresora per la cuina no és gens ocasional.
Morales és un cuiner efusiu que té clar que no avança res sense anhel ni desig, que no evoluciona res si ningú no planteja interrogants. Vola sense manies amb un absolut convenciment del que fa. I això és admirable. El seu gest és fidel: manté un absolut acord amb la seva manera de veure i pensar la cuina.
Madrid i Barcelona són dues ciutats seductores. Dos mons que, amb l’arribada de Morales a Barcelona, conformen un pont gastronòmicament comú, amb productes d’allà que ell cuina com aquí i productes d’aquí que cuina com allà. Un pont que uneix dos mons en què el xef ofereix el més entranyable del seu talent, dos mons que fan evident una particular manera d’entendre l’art de rebre i atendre, l’art d’oferir i de donar.
Daniel Hernández, que va coincidir al Miramar amb Aurelio Morales –tots dos d’Alcalá de Henares– és el xef executiu del Claris. Daniel del Val, la seva mà dreta al restaurant. Amb Carlos Pérez, sommelier atent i savi, conformen un quartet que interpreta el que fan d’allò més bé.
La Terraza del Claris combina confort i placidesa. Proposa una suggestiva proposta de cuina moderna elaborada amb una notable tècnica i molta, molta il·lusió.
Des del punt més alt del Claris, Aurelio Morales s’ha incorporat amb força a la proposta gastronòmica de la nostra ciutat, una proposta seriosa, d’un equilibri refinat i gens casual, absolutament meditada per captivar el comensal .