Una catedral amb vista
Les catedrals solen ser edificis ombrívols, amb prou feines il·luminats per la llum acolorida que es filtra per vitralls i rosasses. La de Màlaga no és aliena a aquesta tònica. Però, gràcies a les reformes fetes a la coberta –que ja fa un parell d’anys que es va obrir al públic–, ara és, a més a més, una catedral amb vista.
Aquest podria ser, d’ara endavant, el nom popular de la catedral en substitució de l’històric de La Manquita, perquè una de les dues torres de la façana va quedar inacabada. No és l’única manca de la catedral, considerada una joia renaixentista andalusa. Les llargues obres, que van començar la primera meitat del segle XVI i es van acabar per ordre reial el 1782, es van tancar sense el previst sostre a dues aigües. En conseqüència, la vintena de cúpules que cobreixen les tres naus, i l’absis, es van deteriorar de mica en mica, fins a exigir una reparació que frenés filtracions, humitats i despreniments.
Aquestes obres, que es van acabar el 2009, van redefinir el paisatge arquitectònic sobre la cinquena façana de l’edifici: una successió de cúpules esmusses, de totxo, que dibuixen sobre la catedral una cosa semblant a unes dunes ceràmiques, entre les quals serpenteja un nou sistema de canalitzacions.
Després, i amb vista a facilitar la visita a aquesta cinquena façana, es van fer els treballs pertinents, que van acabar el 2015, amb els arquitectes Gabriel Ruiz Cabrero, Juan Manuel Sánchez La Chica i Adolfo de la Torre Prieto. Aquesta intervenció és molt delicada, i es va emprendre amb la voluntat de no rivalitzar en cap cas amb la fàbrica de la catedral i de poder, si es decidís, desmuntar-la. Aquesta delicadesa ja és patent en les discretes lluminàries disposades a les estretes escales de cargol d’accés. I també es manifesta en la selecció de materials, el recorregut perimetral per la coberta de la catedral, les baranes i les plataformes d’iroc. Des d’aquesta coberta es gaudeix d’una vista panoràmica sobre el centre històric de Màlaga, sobre l’alcassaba o el Gibralfaro i sobre el port.
La nova coberta ceràmica acabada el 2009 ja té esquerdes, algunes d’amplada preocupant, que han propiciat més filtracions. No és una bona notícia. Però sí que ho és que la intervenció posterior per ordenar el recorregut per les cobertes s’hagi dissenyat amb tanta contenció i respecte, afegint al venerable edifici un atractiu fins ara ignorat.