Llegiu, llegiu, maleïts
L’adolescent hauria de tenir la impressió que està essent transgressor, que allò que llegeix és només apte per a adults
Una frase de Rosa Rey: “Els editors no podem estar queixant-nos sempre; és com si, als concerts, els productors sortissin a l’escenari i es posessin a explicar al públic com de malament va el sector”. I, ben pensat, alguna cosa deuen estar fent bé, quan encara van fent anys; vint-i-cinc, en el cas d’Angle. Al Velòdrom, hi ha tapes per als periodistes, que prenen apunts en les pàgines d’un dossier sobre una col·lecció especial que recupera els deu títols que han connectat més amb els lectors. El sentit d’un
final, de Julian Barnes, n’és un. Va vendre més de cinc mil exemplars.
Biografia del silenci, de Pablo d’Ors, va superar els tres mil.
Eudald Tomasa fundà el segell a Manresa i actualment, ja a Barcelona, Angle publica quaranta-cinc llibres a l’any. A l’equip són tres. Rey s’hi incorporà com a directora el 2006, i l’acompanyen Joan Simon i Sílvia Rodríguez. No es consideren una editorial petita, sinó mitjana, equiparable a Ara Llibres i Pagès, per exemple, i en castellà, a Salamandra, Roca i Acantilado. Són eclèctics. El seu best-seller és La Barcelona desapareguda, de Josep Maria i Guillem Huertas, amb fotografies d’una ciutat que ja no existeix. Han apostat per Kurt Vonnegut i Siri Hustvedt, i a la tardor publicaran Les quatre vides de l’oncle Antoine, de Xavier Aliaga, assegut al meu costat. Comentem que potser la millor manera de fomentar la lectura, ara que el tema està de moda, és reforçant-la entre els 9 i els 16 anys. L’adolescent hauria de tenir la impressió que està essent transgressor, que allò que llegeix només és apte per a adults. Record el morbo que em va donar Flores en el ático, de V.C. Andrews.
He tacat el meu dossier amb la salsa de les patates braves. Els cambrers continuen servint menjar. El 1992, quan Angle es va crear, la meitat dels joves eren voluntaris als Jocs Olímpics. Els altres eren antiolimpíades; Rey confessa que es trobava al segon grup. Vivíem en l’anomenada era del pelotazo ,i el sector editorial estava així mateix dins una bombolla de bonança. Dos anys després, Ferran Torrent va vendre setanta-cinc mil exemplars de Gràcies per la propina. Aquell va ser el primer llibre que publicà a Columna, on continua fidel des d’aleshores. Ha vingut de València per promocionar
Individus com nosaltres (segona part d’Un dinar qualsevol), i organitza un sopar amb amics, acompanyat de la seva parella, Patrícia Rovira. No puc explicar res del que passa al reservat del restau- rant Fermí Puig. Però, abans de tancar aquesta porta, durant l’aperitiu l’autor ha estat parlant de llibres i de Sebastian Haffner amb l’amfitrió. Després Pep Guardiola ha passat perquè li dediqués un exemplar. I Cristian Segura m’ha mostrat els progressos que Torrent està fent amb les classes d’anglès, mitjançant els WhatsApps que li envia en aquest idioma.
Torrent és una ànima lliure, segons l’editora Ester Pujol, i construeix un món que no exagera, sinó que més aviat equilibra el món extrem en què ell es mou, per fernos-el assumible a la resta dels mortals. En va. Albert Om encara recorda una aventura en un descapotable amb un dels seus amics, capaç de perdre set mil euros en una partida de cartes i oblidar-se’n tot d’una. Joan Maria Pou s’escandalitza amb una història que forma part de l’off the record. Rafel Nadal també atresora grans anècdotes que algun dia haurien de sortir en unes memòries. I així riem sense parar i se’ns fan les tantes.
Encara amb l’eufòria de les celebracions, vaig al desè aniversari de l’editorial Comanegra. El pati empedrat de l’antiga fàbrica LehCostafreda, mann posa en fràgil equilibri les dones que porten talons. No hi falta ningú. Hi ha les escriptores Marina Espasa, Gemma Lienas, Tina Vallès, l’agent Berta Bruna, les editores Berta Noy, Laura Huerga, Reina Duarte, Pilar Beltran, Izaskun Arretxe de l’Institut Ramon Llull, Montse Ayats, Jordi Grané d’Abacus, Oriol Serrano de la distribuïdora Les Punxes, el pintor Joan Pere Viladecans, Román de Vicente, el president del Gremi d’Editors Daniel Fernández, Oriol Castanys, Josep Lluch, Quim Torrent, Xavier Marcé, Jordi Coca, Quico Pi de la Serra, Josep Cots, Emili Rosales, Lluís Morral, Dani Borja Bagunyà. Gran moment quan el conseller de Cultura, Santi Vila, coneix Bernat Dedéu i s’entenen a la perfecció. Amics per sempre. Bernat Puigtobella porta els primers exemplars en paper de la revista Núvol, que es presentarà la setmana que ve. Arriben Albert Serra i Montse Triola. Després, Aniol Rafel. I Jordi Corominas. I Anna Punsoda.
“Quan celebrem quinze anys, aquí no hi cabrem”, diu a l’escenari Joan Sala, director de Comanegra. Agraeix la feina de tot el seu equip: Jordi Puig, Alba Cayón, Sílvia Sanjosé i Virgínia Pol, també el suport de la seva companya, Lourdes Mateu. Publiquen seixanta llibres a l’any. Amadeu Casas i el seu quartet es posen a tocar. I al cap d’un parell de cerveses, la gent ja balla damunt les llambordes. Queixarse en aquesta festa no tindria cap sentit, quan hi ha tantíssim per celebrar. De manera que, des d’ara mateix, tothom a llegir i a dansar.