Instint depredador
Nadal s’enfrontarà demà a Wawrinka a la recerca de la desena corona a la terra francesa
L’Équipe reflectia a la portada d’ahir a la perfecció la situació de Dominic Thiem davant el repte de superar Rafael Nadal. “Thiem, au pied de l’Everest”, titulava el diari francès. Sí, el desafiament de l’austríac era enorme: escalar un mur, una muntanya, la més alta, com va fer fa pocs dies Kilian Jornet en dues ascensions trepidants sense oxigen per arribar al sostre del món. Però ningú no té la resistència de l’ultrafondista de la Cerdanya, capaç de portar el cos fins al límit de les seves forces. Certament, el deixeble de Günter Bresnik afrontava un partit apassionant contra un Nadal que, malgrat els 31 anys, té moltes similituds amb qui dominava el circuit fa anys.
No es tracta només de fer-ho bé. És molt difícil sorprendre els millors quan ensumen la presa. Després d’una ratxa impressionant que el va portar a aixecar els trofeus a Montecarlo, Barcelona i Madrid, el balear va caure a quarts de final de Roma i el tennista de Wiener Neustadt es va convertir en l’únic que ha estat capaç de guanyar-lo aquest any en terra. Però Nadal acumulava 22 victòries a la seva superfície favorita abans de la semifinal d’ahir. És una dada que reflecteix perfectament el seu estat de forma: esplèndid.
Ningú dubta que les qualitats de Thiem són moltes i magnífiques. Aquests dies els analistes n’han parlat molt i han explicat que la seva dreta fa molt de mal, igual com un revés tan precís com contundent. També hi ha hagut explicacions relatives al seu servei, sobretot el segon, capaç de desplaçar molt el rival. En fi, tot i això, realment Thiem tenia un Everest davant seu. I les condicions per aconseguir el cim eren molt adverses perquè una cosa és treure del partit Djokovic amb un set en blanc final i una altra de molt diferent és sorprendre Nadal a la seva pista fetitxe, un regne on se sent com si fos a casa.
Tot i que va cedir el servei al primer joc, el manacorí va fer el que va voler a la Philippe Chatrier. Va picar tan fort o més que el seu oponent, va contrarestar amb sorprenent facilitat els cops que li arribaven i es va mostrar intractable amb el servei, vital per solucionar els problemes quan n’hi va haver. Al primer i segon set va capgirar gràcies a això tres situacions de 15-40, cosa que va
minar molt la moral de l’austríac, que analitzava el que passava a la pista i no hi trobava solucions. Per a tots dos l’espera havia estat massa llarga i, a més, el partit va començar amb molt soroll a les grades després que els espectadors que havien presenciat la primera semifinal abandonessin les localitats i les cedissin a aquells que tenien entrada per veure l’amo de Roland Garros. No, no era senzill concentrar-se amb aquell panorama, però com és habitual Nadal va anar a la seva, impertèrrit.
Els dubtes que no hi hagués temps –per falta de llum– de concloure la segona semifinal es van dissipar molt aviat. El temps que va trigar Nadal a distanciar-se per 4-1 i posar el seu joc en fase creuer, amb molt pocs errors i punts guanyadors amb la dreta. Thiem va resistir fins al tercer joc del segon set, quan va rebre el tercer break. Quan es va veure per sota una altra vegada al marcador, va llançar la tovallola. La seva tàctica de picar sense pietat tot el que li arribava no havia funcionat i no hi havia un pla B per contrarestar l’encert de l’adversari.
Dos sets per sobre, no hi havia cap possibilitat que la final de demà, en què buscarà el desè títol, se li escapés a Nadal. De fet, es va mostrar intractable a l’últim, amb un 6-0 inapel·lable en tan sols 29 minuts. Un monòleg immisericordiós al qual Thiem va assistir com un espectador més. Una restada a la xarxa va ser l’últim punt d’un partit de què s’esperava molt, però que el balear va resoldre de la forma habitual: per la via ràpida en només 2 hores i 7 minuts.
No ha perdut mai una final a Roland Garros i arriba a la de demà després de perdre tan sols 29 jocs. A Thiem li queda el consol d’haver-n’hi guanyat 7 quan la mitjana dels cinc partits precedents era de 4,4. A més, ho farà després de 10 hores a la pista, un registre sorprenent que mostra la superioritat amb què ha solucionat tots els compromisos. Wawrinka, en canvi, hi ha invertit un total de 15 h 20 m després de la pallissa d’ahir contra Murray (4 h 34 m).
“He estat sòlid i no he deixat que em dominés com a Roma”, va explicar Nadal, que va rebutjar la tesi que Thiem no havia estat bé: “Al primer set he tingut dos 1540, però els he salvat. He fet el mateix amb un altre que hi ha hagut al tercer. En aquests moments, es guanyen els partits”.