L’arbre de Murray
Wawrinka elimina l’escocès, que continua sense guanyar a París
Jorge Bucay explica en un dels seus contes la història d’un fuster que cada dia, abans d’entrar a casa seva després de llargues jornades de treball, tocava les fulles d’un arbre per deixar-hi els problemes i veure després la seva família sense el record de les preocupacions. Al matí, quan se n’anava, les fregava un altre cop amb les mans però transcorregudes tantes hores, aquestes dificultats es veien d’una altra forma, eren més petites. El número u del món és conscient que la terra batuda no és el seu escenari habitual. Se sent incòmode. Nota que les seves virtuts són menors i que, en canvi, els principals rivals hi llisquen amb una agilitat sorprenent. Gesticula. S’enfada. Sempre ho ha fet. Però no ha arribat fins on és de casualitat. El seu joc és precís, de gran talent. I a la grada, el seu entrenador el mira distant, com una estàtua. Ivan Lendl sí que l’atreia l’argila en què l’escocès es va barallar ahir sense èxit i va aconseguir tres títols en la dècada dels anys vuitanta del segle passat.
Sí, Murray ha deixat enrere molts dels dubtes, però el Grand Slam de terra se li resisteix. L’any passat va ser finalista contra Djokovic i ahir Wawrinka el va apartar del camí en un combat preciós amb dos estils ben oposats. El suís, més a gust a l’argila –va ser campió el 2015–, va colpejar sense parar des de totes les posicions. Li importava un rave que la pilota li arribés a la dreta o al revés. El seu braç va ser un percussor. L’escocès va resistir. I molt. Va tenir tocs genials (deixades), però gairebé sempre va anar corrent d’un costat a l’altre de la central parisenca. Semblava impossible que sobrevisqués als atacs que rebia i al fervor d’una grada lliurada a Stan the Man. Però ho va fer durant molts minuts que es van transformar en hores, la qual cosa va endarrerir molt l’inici de la semifinal de Nadal.
El tennista de Lausana va estar 2 sets a 1 per sota, malgrat que després de cedir el primer en el tie-break va encadenar sis jocs seguits entre el segon i el tercer que el van portar a igualar el marcador i situar-se amb 0-3. No va aprofitar aquesta oportunitat, però es va agafar a la pista sense defallir. El seu destí es va decidir en el desempat del quart, el va salvar i amb la moral pels núvols va arrasar Murray en una cinquena mànega que res no va tenir a veure amb la resta del partit. Era igual. El 5-0 en 21 minuts era definitiu i el públic, molt feliç, aplaudia d’allò més.