Exaccionistes del Popular demanden el banc davant l’Audiència Nacional
La judicialització del cas apunta a l’anterior consell per ocultar informació
Tot just dos dies després de la intervenció de Banco Popular i de la seva venda expressa al Santander la matinada de dimecres passat, la judicialització del cas és una realitat. Exaccionistes i exbonistes del Popular fins dimarts passat han acudit ja als tribunals per intentar recuperar les seves pèrdues. Almenys dos despatxos d’advocats van presentar ahir sengles demandes a l’Audiència Nacional i un tercer va denunciar davant la Fiscalia Anticorrupció l’expropiació dels accionistes perpetrada presumptament pel Banc Central Europeu (BCE) i la institució creada per solucionar les crisis bancàries.
Són només els primers passos d’una batalla legal que s’espera llarga i massiva perquè hi ha al voltant de 300.000 exaccionistes que aquesta setmana han perdut la totalitat de la seva inversió i intentaran que siguin els tribunals els que els ho tornin tot. Però arribaran moltíssimes més reclamacions. Les demandes o querelles, segons l’estratègia processal escollida en cada cas, es basen principalment en l’actuació dels antics gestors del Popular –tant del consell presidit per Emilio Saracho, president fins dimarts, com del d’Ángel Ron, que va abandonar el seu càrrec al febrer– i en la resolució decidida pel BCE.
La primera via és molt clara des del punt de vista argumental: el Popular estava molt més malalt del que admetia i va faltar a la seva obligació d’informar el mercat de la seva situació real. Si això es pot demostrar que era cert, l’ampliació de capital realitzada el juny del 2016, en la qual el banc va captar 2.500 milions d’euros –bona part dels quals, entre els mateixos clients i empleats–, podria ser fraudulenta. En aquest cas, el Santander, com a propietari actual del Popular, hauria de fer-se càrrec de les devolucions de les quantitats aportades per cada inversor, més els interessos legals, i els exgestors del banc, juntament amb l’auditor PwC, podrien haver d’afrontar també responsabilitats civils o penals.
Entre els grups d’accionistes que seguiran aquesta estratègia es troba Félix Revuelta, fundador de l’empresa dietètica Naturhouse, que ha perdut uns 45 milions amb el Popular. Revuelta ja va demanar a la junta d’accionistes del banc del febrer passat que els minoritaris s’agrupessin per defensar els seus interessos. En les setmanes següents va crear una plataforma i ara vol presentar batalla.
“Tenim uns 1.600 accionistes, molts d’ells amb paquets molt petits, i també alguns inversors, com la família xilena Luksic o la mexicana Del Valle”, diu l’empresari. “Encara estem avaluant l’ocorregut, però entenem que el Santander haurà de negociar una compensació perquè l’ampliació de capital no es va fer bé”, afegeix. Finalment, Revuelta apunta cap al consell del banc i la CNMV pel que ha passat amb l’acció de l’entitat en les últimes setmanes, “amb una manipulació evident del valor i asimetria en la informació”.
El segon gran front judicial afectaria el BCE, la Junta Única de Resolució i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Els advocats que han vist presumptes irregularitats en la gestió de la crisi del Popular afirmen que el banc no era pas inviable ni, molt menys, tenia un valor negatiu d’entre 2.000 i 8.200 milions com va assegurar el misteriós informe –que no és públic– de l’assessor independent contractat per realitzar una valoració del banc en només 48 hores.
En contrast amb això, no falta els qui han aplaudit l’operació, com l’FMI o José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia. També el mercat, que des del moment de l’adjudicació del Popular per un euro ha premiat el Santander amb una revalorització del 5,5% en borsa. En el terreny polític, com sempre, hi ha disparitat d’opinions. Luis de Guindos, ministre d’Economia, Indústria i Competitivitat, va anunciar ahir que compareixerà dilluns a la comissió d’Economia del Congrés per explicar l’operació. La tesi del Govern és que la gestió de la crisi, encara que dolorosa per als accionistes, ha estat impecable i s’ha aconseguit resoldre sense fer pagar els contribuents.