Treballar on sigui
Gairebé el 60% dels aturats de fins a 34 anys estan disposats a canviar de residència per tal de trobar una feina
Malgrat que tradicionalment s’ha considerat el mercat laboral a Espanya molt poc donat a la mobilitat, el cataclisme de la crisi econòmica pot haver trencat la resistència a arrelar fora de la localitat o la província de naixement. Sobretot entre les generacions més joves, que continuen arrossegant alts nivells d’atur i precarietat i tenen menys possibilitats d’estar
atrapats per les obligacions familiars i d’una hipoteca. El 58,8% dels aturats entre 16 i 34 anys asseguren que estan disposats a canviar de residència si això els permet trobar una feina, segons dades publicades ahir per l’INE.
D’acord amb aquesta nova part de la robusta Enquesta de Població Activa (EPA), dedicada en aquesta ocasió als joves i el mercat laboral, sis de cada deu dels aturats que es plantejarien traslladar-se triarien anar a l’estranger a la recerca d’oportunitats laborals. No es tracta només d’un plantejament hipotètic, ja que 573.000 joves (el 12,5% dels ocupats d’aquesta franja d’edat) van reconèixer que havien fet les maletes per incorporar-se a la seva feina actual.
Entre els inactius, que sumen en aquesta franja d’edat gairebé 3,2 milions de persones, el percentatge dels qui es traslladarien és més reduït ja que només arriba al 35,6%. Tant per al col·lectiu dels que busquen activament feina com dels que estan fora del mercat laboral (per exemple, perquè encara estan estudiant), els homes es mostren més disposats a abandonar la seva localitat de residència que les dones.
L’enquesta de l’INE, realitzada en col·laboració amb la Comissió Europea, també s’atura a analitzar com acostumen a trobar feina els gairebé cinc milions d’ocupats joves que hi havia a Espanya el 2016. En concret, els assalariats confien sobretot en la seva xarxa social (l’analògica): més de quatre de cada deu confessen que van aconseguir la seva ocupació actual a través de familiars, amics o coneguts. El percentatge més alt es dona entre els qui tenen menys de 25 anys. Com a mètode més efectiu per sortir de les llistes de l’atur, el següent és sol·licitar directament feina a un empresari, per exemple, enviant un currículum. Aquest sistema els ha funcionat al 21,7%, mentre que prop d’un 10% van respondre a anuncis inserits en mitjans de comunicació, inclosa internet.
Un 8% van trobar feina gràcies a centres d’ensenyament i formació, amb especial incidència entre el col·lectiu de menys edat. Segons l’enquesta, van ser més els joves que van passar a estar ocupats gràcies a oficines privades de col·locació (3%) que els que ho van aconseguir a través de les oficines públiques d’ocupació (tot just un 2,4%).
Si es compara amb altres estudis realitzats per l’INE entre tota la població ocupada, els resultats no són gaire diferents. Gairebé la meitat dels treballadors de fins a 65 anys manifesten que la seva nova feina la van obtenir gràcies als seus contactes personals, davant el 22,2% que es van adreçar directament a les empreses i el 6,9% que van respondre a ofertes publicades. La intermediació dels serveis públics d’ocupació (2,5%) torna a figurar amb el fanalet vermell.
A més, poc més del 10% de joves que fa menys d’un any que treballen en la seva última feina o estan aturats han rebut suport de l’administració per trobar feina.
Més de quatre de cada deu joves assalariats tenen feina gràcies a familiars, amics i coneguts