Menjar-se el món
Els símptomes van començar a notar-se fa una dècada en alguns centres d’alta formació. Les grans empreses de tecnologia, les més innovadores, no eren les més desitjades pels alumnes atesa la duresa de les condicions de treball i el rigor de la seva cultura corporativa. Les noves grans empreses, que dominen ja de forma aclaparadora la distribució comercial, fabriquen els gadgets electrònics més universals, controlen la comunicació entre els joves a través de les xarxes socials, posen de cap per avall el sector dels allotjaments urbans o el del transport públic, sempre han assegurat que van darrere del millor talent del món. Però quan el tenen, el tracten malament.
Part de l’imaginari de l’última gran onada tecnològica procedent de Califòrnia i el nord-oest americà (Seattle) és hereu d’alguns dels valors que es van difondre amb la cultura hippy de finals dels seixanta: la informalitat i l’individualisme. Però la cultura empresarial que ha generat no ha estat precisament pacífica. La principal aportació al món de la gestió de Steve Jobs, el pare d’Apple, sembla haver estat la por que provocava entre els seus més estrets col·laboradors. I la difusió de les condicions de treball a Amazon –en successives crisis els anys 2014 i 2016– revelava un entorn d’extrema pressió cap als empleats.
Durant els primers anys, totes aquestes empreses van haver d’explicar-se poc. Gaudien de la simpatia dels mitjans. Eren joves. Estaven canviant el món (o almenys estaven destruint el vell). Anaven a fer molts, moltíssims milions. Però amb el temps, l’actitud cap a elles ha canviat. Per la seva velocitat d’implantació.
Créixer a qualsevol preu té els seus inconvenients, i si no que l’hi preguntin a la californiana Uber
Perquè han fet molts diners. Perquè la destrucció (creativa, però destrucció) de sectors sencers les aboca a algun tipus de responsabilitat cap a la societat que les abriga. I perquè no són transparents. Ho són menys que les empreses tradicionals. Algunes d’elles són simplement una app, un grup d’advocats i financers i una eficient màquina de comunicació.
L’últim capítol d’aquesta història l’ha escrit una de les més audaces d’aquestes empreses, Uber. Aquesta setmana ha transcendit que ha acomiadat en els últims mesos una vintena d’empleats per assetjament sexual, discriminació, intimidació i comportaments no professionals. Uns altres 57 estan sent investigats i 31 segueixen alguna mena de curs de reorientació psicopedagògica. Hi ha empreses que s’expliquen tan poc que són víctimes de la seva pròpia llegenda negra. I també és veritat que n’hi ha prou amb posar una lupa sobre el nostre entorn laboral (que és el que han fet els advocats contractats per l’empresa) per descobrir més d’una patologia psicològica. Però fins que l’empresa no s’expliqui, el que passa a Uber sembla la prova que la cultura corporativa de Silicon Valley també pot produir monstres. Pel que sembla, quan es vol conquerir el món, no es poden fer presoners.