Necessito un envàs quàntic

Parlem d’innovació a tot arreu i a tota hora. Potser aviat seurem en un cotxe sense volant, com qui s’asseu en una cabina de telefèric, que et porta allà on tu vols mentre llegeixes o prens el te. Aviat els ordinadors quàntics trigaran uns segons a resoldre problemes que ara ni tan sols imaginem. Però la innovació està també en la indústria de cada dia.

Deu fer vint anys que Nestlé presentava l’envàs cap per avall de la llet condensada, un format que va canviar la manera de consumir el producte. Com va fer, abans, la introducció dels taps de plàstic de rosca en les ampolles d’aigua. El bric i el plàstic pet en substitució del vidre són considerats punts d’inflexió, i ara el sector espera una nova revolució amb els biopolímers que substitueixen derivats del petroli. A Catalunya el packaging és un dels sis principals sectors industrials, amb unes 750 empreses i 7.100 milions de facturació.

Els envasos estan sotmesos a la pressió de la sostenibilitat mediambiental i de la conveniència d’ús. I, sobretot, del preu. Per això encara passa que les torrades es converteixen, en el camí del supermercat fins a casa, en trinxat de pa sec. Per això hi ha paquets de sucre, farina o arròs que rebenten a la botiga o en qualsevol altre moment abans d’arribar a la recepta. Si aquest problema no s’ha resolt, és perquè l’envàs òptim resultaria més car que el producte en si. Potser aviat una start-up, qui sap si de ciència quàntica, hi troba una solució.

El ‘packaging’ pateix la pressió de sostenibilitat, conveniència d’ús i preu