Una catalana a la sala de control de l’ONU
PERIODISTA I DIPLOMÀTICA, TANCA UNA ETAPA CLAU COM A RESPONSABLE DE LA COMUNICACIÓ DE LES NACIONS UNIDES I TORNA A BRUSSEL·LES, ON TÉ LA PLAÇA D’ALTA FUNCIONÀRIA DE LA UE
“Després d’un mes horrible de mal temps a Nova York sembla que avui vol sortir el sol. I a Barcelona ja fa dos mesos que aneu d’estiu!”. Cristina Gallach (Sant Quirze de Besora, 1960) saludava al telèfon aquest dimecres, des del seu despatx a la sala de comandaments de les Nacions Unides, recordant el temps assolellat de fa dues setmanes a Sitges, on va intervenir en les jornades del Cercle d’Economia. Gallach tanca a final de mes la seva etapa com a secretària general adjunta de Comunicacions i Informació Pública, un càrrec de màxima confiança del secretari general per al qual va ser designada fa dos anys i mig per Ban Ki-moon, que al gener va tancar un mandat d’una dècada.
El nou secretari, António Guterres, està perfilant el seu equip i Gallach prepara les maletes per tornar a la seva plaça d’alta funcionària de la Unió Europea, a Brussel·les. Tanca una etapa en la qual, amb un equip al seu càrrec de 800 persones i 60 oficines a tot el món (i tres més a Nova York), ha organitzat i coordinat la comunicació de l’ONU, el que implica vetllar perquè sigui reconeguda i els seus missatges arribin a ciutadans i governs, colpegin consciències i es produeixin canvis. També ha dut a terme l’adaptació del departament al món digital.
Però a les Nacions Unides si alguna cosa s’aprèn és a teixir consensos que acceptin els 193 països membres. “Ha estat una feina que ha tingut molt de diplomàcia i d’ajustar-se als acords i després calia comunicar en aquest marc, adaptant-ho a les audiències, a la naturalesa dels estats membres”, explica. No s’ha limitat a ser un altaveu sinó que ha intentat influir on podia, com ja va fer en els gairebé quinze anys que va treballar amb Javier Solana com a portaveu, primer en l’OTAN i després al capdavant de la Política Exterior de la UE (1996-2009).
Després de 27 anys lluny de la seva Osona natal, Cristina Gallach parla un català amb lleu accent estranger, sens dubte influït per les llengües en les quals s’ha desenvolupat la seva feina, bàsicament anglès i francès; també parla alemany i rus. Llicenciada en Ciències de la Informació en la Universitat Autónoma de Barcelona el 1982, dos anys després se’n va anar a Nova York amb una beca Fullbright per cursar un màster de política internacional a la Universitat de Colúmbia. Encara conserva amics de l’època que ha pogut freqüentar durant aquesta etapa a l’ONU.
Encara que la seva feina requereix maneig diplomàtic, sempre s’ha sentit periodista. Així va començar la seva carrera amb només 14 anys, a la revista Rebombori, que s’editava sota el paraigua de l’Ajuntament franquista de Sant Quirze de Besora, encara que la redacció intentava forçar les costures. “Si els barris no estaven bé ho escrivíem i ens censuraven l’article, però intentàvem explicar el que passava”, recorda. Va arribar a coordinar la revista i va
fitxar a Ramon Masdeu, amb el qual des d’aleshores forma tàndem professional i vital. “No vivia al poble, no pertanyia al grup però la seva família es va traslladar i es va interessar per la revista, tenia compromís social per dir-ho així. Va ser un gran fitxatge!”, assegura.
Des de la facultat, Gallach va fundar al costat d’altres companys d’Osona el periòdic comarcal El9
Nou, el 1978. Quatre anys després es va incorporar a la redacció d’El Noticiero i d’allà va passar als informatius de TVE. Després de la beca a la Colúmbia, va treballar en El Periódico, on va cobrir com a enviada especial diversos esdeveniments a Europa Central i de l’Est, com els últims dies de Ceausescu a Romania i la caiguda del Mur de Berlín. El 1990 va fitxar per a l’agència Efe per anar-se’n de corresponsal a Moscou, en temps de la perestroika i des d’allà va informar del cop d’Estat i l’enfonsament de l’URSS.
Després es va demanar una plaça a Brussel·les, on el seu marit era corresponsal de TV3 i el 1996 Solana li va proposar d’anar-se’n amb ell a l’Aliança Atlàntica, aprofitant la seva experiència com a periodista i en temes de política internacional, sobretot en el bloc de l’Est.
Ara torna a estar en transició. Al setembre torna a Brussel·les, amb el seu marit i els seus dos fills, de 13 i 16 anys, que la parella va adoptar a Rússia. S’incorporarà a la seva plaça en el Consell de la UE. Però abans Gallach aprofitarà per gaudir de Nova York. “Aquesta ciutat és fantàstica per passejar. Amb tant treball no l’he aprofitat ni de lluny”, assegura. També tenen previst fer turisme interior, potser per Mississipí i el centre del país. I el juliol o l’agost, uns dies a la casa de Sant Quirze del Vallès que van comprar als anys vuitanta.
Durant 15 anys va fer tàndem amb Solana, de portaveu, a l’OTAN i davant de la Política Exterior comunitària Al capdavant de l’àrea de Comunicació de l’ONU s’ha encarregat també d’adaptar-la al món digital