Las chicas, los chicos...
Recorden Enamorado de la moda juvenil ,de Radio Futura? D’una de les seves estrofes, “(...) yo caí enamorado de la moda juvenil, de los chicos, de las chicas, de los maniquís... enamorado de ti...” surt el nom del primer local a Madrid dels germans Iglesias (encara que el seu imperi gastronòmic s’expandeix amb èxit, continuen sent coneguts com els germans del Rías de Galicia). Obrirà a l’agost a l’hotel Axel del carrer Atocha, oferirà tapes i plats per compartir i es dirà Las Chicas, Los Chicos, Los Maniquís (amb l’ordre genèric invertit respecte a la lletra original). I serà, diuen, part de l’homenatge d’aquest hotel a la movida madrilenya dels vuitanta, amb estètica almodovariana inclosa.
Quan has traspassat la barrera i t’has atrevit a posar-li a un restaurant el nom Bellavista del Jardín del Norte com van fer els germans gallecs, no hi ha marxa enrere. Saps, en el fons, que la gent acabarà referint-se al Jardín o a Los Maniquís, però no et preocupa. Com tampoc no precupa als pares que decideixen inscriure el nen com Carlos Ignacio José encara que acabi sent Nacho per als amics. En el cas de la descendència potser és indecisió o ganes d’acaparar; en el dels restaurants, qui sap si una reacció a tanta Taverna Pepe, Casa Juanito, Los Cazadores, Plaza, Avenida, Los Arcos, La Estación, La Tasca o Las Palmeras. L’important, pensaran els que aposten per noms llarguíssims, és que es recordin; encara que només sigui una part, just per trobar per internet la l’adreça o el telèfon.
Al client l’hi posen molt més difícil els que opten per les inicials dels socis o els que prefereixen xifres. Noms com Mil921 o Louis 1856 (que lamentablement ja no hi són), o Cafè 1907 costen de recordar. Si es trien xifres, els nombres rodons (com Bodega 1900) faciliten la feina als desmemoriats.