L’impulsor de l’era digital a l’Àfrica
MANDELA LI VA DEMANAR QUE TORNÉS L’ORGULL A L’ÀFRICA I JUNTS VAN ENVIAR UN AFRICÀ A L’ESPAI, VAN ORGANITZAR EL MUNDIAL DE FÚTBOL I VAN INICIAR LA DIGITALITZACIÓ AFRICANA
ravi naidoo
Naidoo estava acabant el doctorat en Medicina quan Mandela va sortir de la presó. Coneixe’l va canviar la seva vida, perquè Madiba va demanar ajuda a aquell metge inquiet i compromès per derrotar l’apartheid i després curar el que feia més mal als africans en aquell moment: l’autoestima.
Així va néixer la primera de les iniciatives de Ravi Naidoo i la que literalment el va posar en òrbita: calia aconseguir enviar un africà a l’espai, tenir un africà astronauta.
Per aconseguir-ho, el 1994 va fundar una empresa, Interactive Africa, que va començar per atreure l’atenció de les grans firmes tecnològiques amb el ral·li African Connection. La idea era demostrar al món que el continent tenia líders, talent i capacitat organitzativa.
El relat de la seva aventura ha captivat aquests dies els assistents a la Barcelona Design Week, on ha promocionat International Design Indaba (“assemblea del disseny” en zulú), la cimera dels dissenyadors africans que reuneix cada any professionals de tot el planeta a Ciutat del Cap.
Quan va començar el Ral·li African Connection, el 1999, els 6 milions d’habitants de Manhattan tenien al banc més fons que els 650 milions d’africans en conjunt.
La idea era que l’Àfrica havia perdut la revolució industrial, però podia enganxar-se a la digital. I el concepte que va popularitzar Ravi Naidoo va ser el leap frog (salt de granota). Els països en desenvolupament africans poden fer aquests salts, perquè no han de renovar infraestructures obsoletes com els ja desenvolupats, sinó apostar des del principi per les més innovadores.
Sense haver invertit ni un dòlar en cables molts països africans tenen avui tots els habitants connectats per mòbil. A Sud-àfrica, per exemple, hi ha saturació digital: 55 milions de mòbils. Són la base sobre la qual l’equip emprenedor de Naidoo vol crear “llacunes d’excel·lència tecnològica, pols de desenvolupament digital que atreguin inversions al continent i escampin la seva prosperitat com taques d’oli per tot el continent africà”.
El ral·li va recórrer l’Àfrica des de Tunísia fins a Ciutat del Cap i va promocionar les tecnologies digitals en 25 països. També va aconseguir inversions de les companyies de telecomunicacions més importants que avui obtenen sucosos beneficis al continent.
“Així vam convèncer Amazon, per exemple, que s’instal·lés a Johannesburg, on, encara que poca gent ho sap, té la seu de la seva empresa al núvol per aprofitar –explica Naidoo a La Vanguardia– els baixos salaris i les excel·lents habilitats de programació dels nostres millors joves aprofitant el tacontinent lent de tot el continent africà”.
“Tot està relacionat, explica Naidoo, perquè aquelles inversions van convertir Ciutat del Cap en una gran plataforma tecnològica. Un dels emprenedors que van saber aprofitar-la i fer-se bilionari va ser l’enginyer Mark Shuttleworth, que el 2002 es va convertir en el primer africà que conqueria l’espai. Shuttleworth es va pagar de la seva butxaca un viatge a l’Estació Espacial Internacional en una nau Soiuz des de la llançadora russa de Valkanur.
El moment culminant de la missió va ser la conversa que el president Mandela va mantenir amb el seu cosmonauta. La peripècia del sud-africà va omplir d’orgull el i encara avui és el principal motor motivador de la seva fundació per promoure l’estudi de les matemàtiques i la tecnologia entre els joves africans.
En aquell punt va arribar la gran aposta organitzativa de Ravi Naidoo i el seu equip: aconseguir que una Copa del Món de Futbol se celebrés a l’Àfrica. Així va començar una intensa campanya de lobby, en la qual Mandela mateix va ser un dels grans actius, que va culminar amb la celebració del Mundial de Futbol del 2010, que tant va millorar l’autoestima i el reconeixement internacional de Sud-àfrica i els africans.
Però Naidoo no es conforma: “Continuem depenent sobretot de les matèries primeres. I és un error, perquè, per exemple, el nostre or, convertit en una joia, augmenta 15 vegades el seu valor: per què no ho dissenyem nosaltres?
Així va engegar la seva última iniciativa, la International Design Indaba, que guanya prestigi en cada edició i ja ha aconseguit atreure talent com per erigir el primer museu africà d’art contemporani, el Zeitz Museum of Contemporary Art Africa (Zeitz Mocaa), que obrirà les portes a Ciutat del Cap el 22 de setembre vinent. “Ara treballem –conclou Naidoo– perquè Àfrica arribi des de la revolució digital a la del coneixement” .
Va promoure els mòbils amb el ral·li African Connexion, que va atreure inversions i va digitalitzar el continent El disseny és ara la seva aposta per evitar que el país depengui del preu de les matèries primeres