Puigdemont oferirà al Congrés debatre l’1-O
El president transmetrà a Ana Pastor la seva voluntat d’explicar la proposta catalana
oeEl president busca la invitació de la presidenta de la Cambra, Ana Pastor, per parlamentar amb Rajoy oeEl PDECat crida a la mobilització a favor de la consulta i assegura: “No ens faran ni pessigolles”
Carles Puigdemont està disposat a jugar totes les seves cartes per aconseguir que se celebri el referèndum previst per a l’1 d’octubre a Catalunya. El compromís i determinació del seu Govern, la majoria independentista al Parlament per a tramitacions exprés, la mobilització contínua programada per les entitats sobiranistes fins al dia D... i aquelles altres cartes, les de sempre, que fins al moment no serveixen més que per fixar posicions i manifestar voluntats.
La febre epistolar de les relacions entre el Palau de la Generalitat i les institucions de l’Estat i la UE arribarà en uns dies al Congrés. Després de Mariano Rajoy i el president de la Comissió de Venècia, el president té previst remetre una nova missiva oferint diàleg al Govern central i als partits d’àmbit estatal, però aquesta vegada a través de la presidenta de la Cambra Baixa, Ana Pastor.
L’Executiu de Mariano Rajoy va oferir a Puigdemont que repetís l’operació Ibarretxe i sotmetés la seva proposta de referèndum a consideració del ple del Congrés. Les vies que els populars posen sobre la taula són que el Parlament tramiti una proposta de reforma de l’Estatut o de la Constitució i que el president la defensi a l’hemicicle. Però el president s’aferra que el Congrés i Rajoy han dit no a les pretensions de Catalunya en 18 ocasions. Per això, es posarà a disposició d’Ana Pastor per anar al Congrés a explicar la proposta catalana de referèndum i la seva pregunta –“Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?”– i, fins i tot, per debatre-la, però no per demanar una ponència constitucional, ni molt menys sotmetre els seus plans a votació a Madrid.
El plantejament del president és que aquesta etapa ja va passar; les propostes catalanes van ser rebutjades i l’únic que queda per votar al Congrés és “la proposta del Govern d’Espanya, si la té”. El que busca Puigdemont és una “invitació” de la presidenta del Congrés per fer efectiu el més similar a un cara a cara amb Mariano Rajoy. Una proposta que des del Palau de la Generalitat argumenten amb la decisió del president del Govern central de donar la rèplica a l’hemicicle, la propera setmana, a la moció de censura presentada per Podem. “Si té temps per replicar a Pablo Iglesias, hauria de poder fer un esforç per afrontar el que ell mateix considera com un greu problema”, afirmen fonts de l’Executiu català.
Puigdemont vol que es faci evident a tota hora, i fins al dia 1 d’octubre, la seva disposició a asseure’s en una taula amb Rajoy. Es reiterarà per diferents vies l’oferta d’un acord, però el president tampoc no pensa perdre el temps. Després d’anunciar divendres la data i la pregunta del referèndum, la seva declaració institucional va ser remesa als ambaixadors acreditats a Madrid i el cos consular a Barcelona, però no a la Moncloa. En paral·lel, la Conselleria d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència remetia un memoràndum en què s’anunciava la data del referèndum i es defensava la consulta com a “única ruta possible” per determinar les relacions entre Catalunya i la resta de l’Estat.
La feina dels estrategs governamentals té ara un rumb fix. Els propers dies se succeiran actuacions per visualitzar que l’organització del referèndum està en marxa: l’acreditació definitiva de les empreses que aspiren al contracte de subministrament de les urnes, s’avançarà en la concreció del cens i en la definició dels espais de votació.
En aquest àmbit, seran els alcaldes els qui prendran protagonisme aquests propers dies. Al calendari del procés hi ha marcat en vermell un acte municipalista en el qual els ajuntaments partidaris del referèndum manifestaran el seu suport al Govern. Es tracta, segons fonts de l’Executiu català, d’evidenciar que la consulta “no és cosa de Puigdemont o d’Oriol Junqueras”, sinó que totes les institucions – la Generalitat, amb el Govern i els alts càrrecs, el Parlament i els ajuntaments– estan “conjurades” per celebrar el referèndum. Així, assenyalen, la resposta del Govern de Rajoy no anirà “contra persones, sinó contra institucions”.
Malgrat que al bloc independentista continua obert el debat sobre si la norma que reguli el referèndum ha de formar part del corpus de la llei de transitorietat jurídica o tenir vida pròpia, des del Govern i el grup parlamentari es minimitzen les diferències. El contingut de la norma es coneixerà abans de l’aturada estival, tot i que es recorda que, en qualsevol cas, no està previst de “firmar res” –l’aprovació d’una llei al Parlament, la convocatòria del referèndum o els concursos de subministrament de materials– fins a l’última setmana d’agost o la primera de setembre. Al portaveu del Govern central, Íñigo Méndez de Vigo, li agrada repetir que “els pensaments són lliures” així que, en espera dels fets i de la concreció de si el Consell de Ministres demana al Tribunal Constitucional que actuï o bé ho fa la Fiscalia, no falten elucubracions en la
El president busca una “invitació” de la presidenta del Congrés per debatre amb Rajoy
“Si està disposat a replicar la censura d’Iglesias, ha de tenir temps per a Catalunya”
Generalitat en funció del càrrec que s’ostenti. A Presidència, fins i tot esperen operacions “quirúrgiques” de suspensió de competències, incloent la de la convocatòria electoral, que té el president de la Generalitat.
També s’ajustaran els discursos en el si del Govern durant el tram decisiu cap al referèndum. Puigdemont manté contactes regulars amb representants empresarials i sindicals a la recerca de comprensió per la via unilateral encara que no li donin suport explícitament. També amb els comuns d’Ada Colau, però tots saben que la unitat ha de començar per casa.
Després de la conferència conjunta a Brussel·les del passat el gener, Puigdemont i Junqueras van imposar un tancament de files en el Govern i els seus partits que, tanmateix, no va poder evitar incidents com la crisi de la gravació a David Bonvehí, però que els ha permès avançar. “No vivim en una bassa d’oli però anem endavant”. La pregunta del referèndum és un exemple. Inclou la paraula “república”, a ERC agraeixen el gest i el relacionen no amb el passat sinó amb una evocació a un canvi de règim. Ara bé: si no hi aparegués “no passaria res”. El que sí que tenen clar és que a partir d’ara el relat ha de girar entorn del perquè el referèndum és “l’única sortida a un règim asfixiant”. D’aquí ve la singularitat del discurs de Junqueras divendres al Palau de la Generalitat citant l’operació Catalunya, l’escàndol del projecte Castor o com el Govern de Madrid s’ha “ventilat” el fons de reserva de la Seguretat Social.
Els republicans també estan disposats a acompanyar el discurs anticorrupció de Puigdemont just quan la justícia pressiona l’antiga Convergència amb la sentència del cas Palau pendent i la investigació del 3% en marxa, la qual cosa ha suposat la imputació de Germà Gordó i la seva ruptura amb el PDECat. “És evident que en el futur els interessos seran divergents, però ara tots tenim clar que unes eleccions no poden substituir el referèndum”,
La relació entre els socis resisteix: “No vivim en una bassa d’oli, però tirem endavant”
afirmen fonts republicanes. L’acord, afirmen, és que “no hi haurà eleccions autonòmiques” i que és preferible ser inhabilitat per la justícia intentant fer un referèndum que “pels teus propis votants”.
Igual de complexa es presenta la relació del Govern amb els comuns d’Ada Colau. La reacció de l’alcaldessa i de Xavier Domènech a l’anunci de la pregunta va ser considerada “suau” des del Palau de la Generalitat. Després de la reunió de dimarts en què el Pacte Nacional pel Referèndum va passar a un estat d’hibernació, el discurs del dirigent de Catalunya en Comú allunyava de l’imaginari del referèndum la xifra màgica del 80% de suport. Domènech no té previst participar avui en l’acte de reivindicació del referèndum a les columnes de Puig i Cadafalch, i ahir va avisar que no donaran “un xec en blanc a una majoria de la qual no participem ni a anuncis simbòlics”. No obstant això, la constatació que més enllà d’insistir en un referèndum amb garanties s’admeti que es cridarà a la mobilització suposa un respir per als socis del Govern. Els comuns aspiren a blindar el seu projecte del full de ruta del Govern, però també són conscients que tenen pendent una reflexió interna que aspiren a resoldre en la reunió de la coordinadora del 8 de juliol.
Domènech avisa que no donaran “xecs en blanc” al full de ruta del Govern