Revàlida presidencial
Tot apunta a una victòria aclaparadora que estengui i consolidi el poder presidencial
Avui se celebra la primera volta de les eleccions a l’Assemblea Nacional francesa, el resultat de les quals es revelarà el 18 de juny, i en què està en joc, sobretot, la consolidació del poder presidencialista d’Emmanuel Macron.
El que avui comença a França és més que el primer moviment d’unes eleccions legislatives. El que es disputa en aquestes eleccions a l’Assemblea Nacional, el resultat de la qual es revelarà el 18 de juny, és, sobretot, la consolidació del poder presidencialista d’Emmanuel Macron.
El jove exbanquer d’inversió (39 anys) que va dirigir la política econòmica de l’hollandisme, va aconseguir la presidència en una constel·lació de factors fràgil i ambigua, gràcies a la carambola de l’enfonsament del candidat conservador a la primera volta i a l’imperatiu de barrar el pas a l’extrema dreta a la segona. El resultat ha estat una presidència amb una reduïda i molt marcada base social.
El que comença avui és una tercera volta d’aquelles presidencials del maig i s’espera que Macron posi remei a la seva fragilitat aconseguint una àmplia majoria a l’Assemblea Nacional. Es tracta, doncs, de la tercera i definitiva volta de la transformació política a França. Després d’aquesta derrota, als sectors populars no els quedarà, segurament, més que el carrer. “Tindrem molts diputats, gairebé massa”, va comentar fa uns dies el mateix Macron, un home que només coneix l’èxit en la seva biografia. Entre avui i la segona volta del 18 de juny s’espera que els candidats arreplegadors de Macron arrasin, perquè el tradicional elector socialista els prefereix als de la dreta, mentre que l’elector conservador els prefereix als de l’esquerra.
Vista des de l’esquerra, la transformació del macronisme és un desastre, explica la politòloga Chantal Mouffe, que parla d’un “consens postpolític” que ja no deixa espai a l’alternança entre el centre dreta i el centre esquerra, tots dos servint al dictat del neoliberalisme.
“Tots els partits que no accepten aquest plantejament són enviats a l’extrem i acusats de posar en perill la democràcia. Macron porta aquesta lògica encara més lluny –diu– ja que la seva suposada novetat consisteix a dissoldre l’aparença de contestació que hi havia en el bipartidisme. A partir d’ara és la mateixa possibilitat de contestació el que es rebutja, amb la desaparició de la distinció entre dreta i esquerra, fet que suposa l’estadi superior de la postpolítica,” diu Mouffe, professora de la Universitat de Westminster. “Que aquesta política condueixi inevitablement a la revolta de les classes populars no sembla que preocupi”, assenyala.
Per a l’establishment la situació resulta, al contrari, plenament satisfactòria. “Hi ha una nova apreciació de França i en general d’Europa pels inversors”, diu Philipp Hildebrandt, vicepresident de BlackRock, primer gestor mundial d’actius, en una entrevista amb Le Monde. “Les pors que França se sumés a les tendències manifestades pel Brexit i l’elecció de Trump amb noves victòries populistes han estat en gran part resoltes per la victòria de Macron i ho seran del tot des- prés de les legislatives, última etapa per culminar la completa revaluació de França i d’Europa”, diu.
De moment, els dubtes de la dreta cap aquesta transformació tecnocràtica presentada com a renovació (206 diputats de l’anterior cambra legislativa no es presenten en aquesta ocasió) són discrets i minoritaris.
El president del Senat, Gérard Larcher, tem que mig país quedi exclòs de la representació. Per exemple, el Front Nacional, 11 milions de vots, podria quedar reduït pel sistema majoritari a entre cinc i quinze diputats. El seu company i líder del partit Els Republicans, François Baroin, tem la “dominació hegemònica” que es dibuixa a l’horitzó. “No crec que sigui bo per al president ni sa per al debat democràtic dels pròxims cinc anys”, diu.
La forta abstenció que s’espera (la previsió és del 48% o 49%)
S’espera que les legislatives consagrin una derrota històrica de la França popular
DRETA El país es rehabilitarà electoralment davant l’‘establishment’ europeu i inversor Els guanyadors la ignoraran, els derrotats l’agitaran per cobrir la seva derrota
marcarà aquesta primera volta legislativa. “Els guanyadors l’obviaran per no veure més que la seva victòria, i els derrotats l’agitaran per dissimular la seva derrota”, augura Hubert Huertas, comentarista del portal Mediapart.
Tal com va passar a la recta final de la primera volta de les presidencials, l’esquerra ha estat objecte d’una demolidora cobertura mediàtica. Segons un estudi del servei Dentsu Consulting, el maig el 40% dels continguts dedicats al líder esquerrà Jean-Luc Mélenchon i al seu moviment França Insubmisa van ser de tonalitat negativa, davant un 24% per a Emmanuel Macron. Entre el 26 de maig i l’1 de juny, Macron va mantenir més o menys aquest nivell de negativitat mediàtica (28%), mentre que el de Mélenchon ha saltat fins a un 65%.
“El problema no és l’absència de neutralitat dels mitjans, una cosa il·lusòria, sinó la falta de pluralisme en els punts de vista que s’expressen”, diu el politòleg Thomas Guénolé.
Mélenchon a Marsella i Le Pen al nord es juguen el seu ingrés al Parlament. Sis ministres del Govern, ben situats per guanyar, deixarien de ser-ho si fossin eliminats. Macron va establir que qualsevol ministre que no guanyés la seva elecció hauria d’abandonar el Govern.